Qui és més funcionari? Què és el sector privat?

Un títol amb interrogants genera interès al lector, això em van dir. Per tant, comencem amb dues grans preguntes sense resposta.

Els treballadors públics són els mestres, mossos, metges (les famoses tres emes del tripartit! Potència això i un país ja és l’hòstia! Com si els diners per pagar-ho tot caiguessin del cel!), bombers, periodistes de TV3 (tots drets si us plau! Ovació!!), infermeres, treballadors dels ajuntaments, dels consells comarcals, de les diputacions, dels jutjats, del cadastre, del SOC, de l’INEM, de la  Seguretat Social, agents rurals, tècnics de l’agència tributaria....funcionarios todos! I els que m’oblido! Una segona tongada si us plau: conserges d’institut, treballadors de Renfe, d’Ibèria, de correus...

Aquest és la definició  clàssica de funcionari. Treballador públic, improductiu, ase dels cops, endollat, inútil i vaguerós....culpable dels mals de la societat cada cert temps.

És curiós com el personatge ignorant, que no s’ha format, que viu de subvencions i no aporta res de bo, culpabilitza de tots els seus mals els funcionaris. Si únicament havia d’haver estudiar una carrera i treure’s una oposició!  Ell que ha estat netejant el cotxe i tunejant-lo i ara quatre funcionaris li desgracien la vida!

Però la definició moderna de funcionari ultrapassa les definicions anteriors.

El treballador de la SEAT pagat amb caler públic per evitar-ne l’acomiadament quan l’empresa té pèrdues (gairebé sempre) és funcionari? En general, la SEAT és pública o privada?

La banca és pública o privada? Si quan hi ha mala gestió es tapen els forats amb caler públic, els seus treballadors són funcionaris? Els consells d’administració són plens de funcionaris? Paguem jubilacions milionàries amb caler públic, no?

També podem constatar que equips d’esportites d’elit de primer nivell, solen estar subvencionats per l’administració. El bàsquet, el fútbol, l’handbol (el Ciudad Real, equip dominador a Europa era integrament mantingut amb caler públic, va desaparèixer l’estiu passat) estan infladíssims de caler públic, diputacions i ajuntaments hi aboquen caler.

Llavors, Cristiano Ronaldo (fitxat amb caler públic perquè el crèdit de 94 milions d’euros el va donar Bankia, ara rescatada) i que cobra del Reial Madrid (investigat per Brussel·les per haver estat finançat amb caler de l’ajuntament de Madrid) la nòmina, es funcionari? Messi és funcionari?

Una reflexió: a part de pagar els sous dels funcionaris, cal mantenir l’estat del benestar (sistema sanitari, educatiu, pagar les pensions...). En fi, molta gent a cobrar i molt poca a pagar. Perquè...qui paga tot això? Cada dia més aturats, més jubilats, més ni-nis, els emprenedors a l’estranger...

Per acabar, vull fer un incís en els grans periodistes de TV3, la Nostra, la d’Ells, la de la vergonya.

Al gra: TV3 paga sous superiors als 70.000 euros bruts anuals (que es correspondrien, aproximadament, amb el nivell de director general de la Generalitat) a 117 persones. D'aquestes, 42 estan per sobre dels 80.000 euros.

Cal afegir que en alguns casos aquests sous es veuen complementats per d'altres ingressos en espècie, com és el cas dels delegats de TV3 fora de Catalunya, que tenen plusos diversos i acostumen a rebre compensacions per a algunes despeses, com ara el lloguer del propi domicili.

La categoria professional té poc a veure amb els ingressos finals dels treballadors. Un redactor, per exemple, pot guanyar entre 22.286 i 84.172 euros (gairebé el quàdruple) sense que hi hagi una explicació clara que justifiqui aquest abisme salarial. En general, passa el mateix en totes les categories que estableix el conveni.

Productores dels mateixos treballadors fan la major part de la feina: Mediapro (Jaume Roures) ha facturat entre el 2010 i el 2011, 53 milions d’euros; Minoria Absoluta (Toni Soler) que produeix Polonia i Crackovia, 12,7 milions d’euros; Diagonal TV (Infidels, Kubala, Moreno i Manchón), 12,1 milions d’euros;  Gestmusic (Buscant la Trinca!), 5,5 milions d’euros; Triacom (Xavier Bosch) El Gran Dictat, 5,2 milions d’euros.

Ho heu paït? És bèstia el nivell de llatrocini d’aquest país, eh? El Terrat (Andreu Buenafuente), Divendres, 5,2 milions d’euros; Broadcaster (Josep Cuní), Els Matins, 4,1 milions d’euros; Alguna Pregunta més (Antoni Bassas i Carles Capdevila), Zona Zàping i APM, 3,1 milions d’euros; Batabat (productora del diari Ara), Sota Terra, 2 milions d’euros.

No se’n salva ningú!!! Dies Tontos (Albert Om), El Convidat, 1,5 milions d’euros; Sticaki (Ramon Pellicer), Entre Línies, 1,5 milions d’euros.

Això no s’esta començant a tocar fins ara! Quan ja s’han tancat plantes senceres d’hospitals!!!! Com pot valer el Gran Dictat 5,2 milions d’euros en 2 anys???

Fa molt vergonya ser espanyol per obligació. Però ser català tampoc és una cosa de la que sentir-se’n massa orgullós. Tots aquests gurus del catalanisme i l’independentisme, l’únic que han fet ha estat omplir-se les butxaques.

Ens enganyen més del que parlen! Tots plegats!