dimecres, 26 de febrer de 2014

La puta estafa del dia a dia.

Com un guió perfectament redactat, els actors del dia a dia s’esforcen a complir fil per randa amb el que s’espera d’ells, sense apartar-se ni un mil·límetre del guió esperat.

Us haureu fixa’t que ja no parlo del Barça. Personalment, però veig que no sóc l’únic, m’he hagut de centrar en la mera supervivència i gairebé no tinc temps per distraccions. I quan me les puc permetre, fa una mica de mandra seguir aquests milionaris gilipolles, amb declaracions buides i escoltar sempre el mateix. M’he n’he cansat una mica i crec que no sóc l’únic.

A part, i com ja es va anunciar des d’aquest blog, la presidència del fracassat envejós d’en Rosell i la seva Junta, enfonsaran el Barça fins als nivells del pre-Laportisme o post-Gasparisme. La lenta i continuada decadència iniciada amb la presidència del senyor Rosell i accelerada quan Guardiola va decidir marxar al veure el nivell de falsedat i llatrocini de la Junta actual, són motius de pes per no il·lusionar-se amb el “més que un club”.

Fa més de dos anys, als inicis del blog, vaig profetitzar dir que el senyor Rosell enfonsaria el club. Només volia manar per dues raons, la rancúnia i l’enveja, que va dissipar denunciant quaranta vegades l’anterior Junta, difamant el senyor Laporta o retirant la presidència honorífica al gran Cruyff, i per fitxar brasilers i comissionar i ser molt i molt lleig però milionari.

I dit he fet. Ha complert el guió a la perfecció. Ha rampinyat milions i milions. Ha plegat perquè uns nens va tirar balins a la porta de casa seva (o potser s’ho va fer ell solet) i a provar de fer pena perquè no ens enfadem amb ell. Criticava els 100 milions que havia costat Bale perquè Neymar només en valia 57. Després en va valer 86,2 de milions (i ho van dir els diaris madrilenys! Vés quina cosa!!). I ara, se n’ha pagat 13,5 a Hisenda tot i que es veu que s’havia fet tot bé.

Neymar ja ha costat més de 100 milions. I el seu club en va cobrar 17. La resta? A repartir. Per cert, brutal quan a TV3 i els diaris de Barcelona insinuen que la culpa és del soci que va demanar explicacions. La culpa és de l’apallissat per assenyalar els agressors! I clar, a Madrid mai no ho farien.

Rajoy diu que ja no hi ha crisi i que no farem la consulta. El jubilat aquell del PSOE diu el contrari que Rajoy però que no farem consulta. Aquí diem que farem la consulta, quan tenim la Generalitat arruïnada per dues generacions (i això ens ho hem fet solets votant el pèssim i nefast Tripartit) i necessitem que ens mantinguin com a un bebè.

Tothom diu el que li toca dir d’una manera perfectament previsible per fer contenta la seva parròquia.

Els moments de lucidesa em sembla d’una evidència aclaparant el nivell de falsedat, hipocresia i putrefacció al que ha arribat la societat actual.

Si el futbol ja no em seda l’ànima, que faré ara? Que em queda?

Si ja no puc cridar Rosell dimissió perquè ja ha robat prou i està calentó a casa comptant milions d’euros, que em queda? Dir que ja ho sabia? Que ho vaig dir fa anys?

Quan arribem al 2020 amb un 23% d’atur i en la mateixa situació que ara, que em quedarà? Dir que ja ho deia? Que sempre havia dit que cada any dirien que era el darrer però que ens vendrien fum durant més de deu anys?


En fi, toca viure envoltat de mentiders que ens han trinxat el futur a tots i de lladres encantadors de serps.

2 comentaris:

  1. Aix, aquest post t'ha quedat amb un cert aire de tristesa i pessimisme... No estaràs entrant en la indefensió adquirida?

    ResponElimina
  2. Vaig tenir una estona per parar a pensar. És el dolent de poder reflexionar una mica, quedeu enfrontats tu i les misèries.

    ResponElimina