Comença el curs!

Després d’una parada estival per desintoxicació mental, merescuda o no, toca tornar a arrencar el diari.

Després de platges paradisíaques i ciutats europees en països desenvolupats, la cadira del despatx i l’ordinador feien una mandra de por. Però encara ha costat més escriure de nou un article.

Falta inspiració però no falten idees. Si volem parlar de la crisi (o gran estafa col·lectiva) que ens toca viure, tenim tanta teca com vulguem. Si volem parlar de futbol, la gran evasió mental dels nostres dies (tot i que ja comença a cansar molt, fins i tot a mi), es comença a endevinar com ja vaig apuntar en aquest blog, que el gran Neymar Jr no seria el crack que esperàvem. Un nou Robinho, un nou Saviola, un nou Riquelme, dolent no serà, però ja teníem el Tello per a això.

Però aquests dies toca diada. I jo sóc un independentista convençut des de que tinc ús de raó! Però no per això he perdut el sentit crític, no per això combrego amb qualsevol iniciativa. Sóc dels que no li agrada que li prenguin el pèl, ni un espanyol ni algú que ho fa abraçat a l’estelada.

No m’agraden els Barcenas o els ERE d’Andalusia. Però tampoc m’agrada el Palau de la Música, el cas Pretòria o el cas del senyor Ausàs. Repeteixo, no m’agrada que em robi ningú embolicat amb cap bandera, ja em roba prou el sistema en general.

Dic això de l’esperit crític perquè sembla que el més mínim símptoma de no seguir al peu de la lletra la música independentista, és perquè un és un venut, un botifler o no és patriota.

Doncs ho diré. No m’agrada que la Via Catalana no passi per Lleida. Per mi és tota una declaració d’intencions, les terres de Lleida se li’n foten a la resta del país. Com que no tenim peles i no hi ha platja, només servim per enviar-los aigua i per anar a esquiar.

I no em serveixen les excuses estúpides amb que ens volen convèncer. Que si hi ha poca gent i no s’ompliria, que si som uns acomplexats, que si tot Catalunya és un conjunt i hem d’oblidar les províncies que a més són un invent castellà...

Al Delta tampoc hi ha prou gent i ens demanen a nosaltres que paguem per anar a omplir-lo. Quants cops hem baixat a Barcelona a manifestar-nos? Ja podrien venir ells un dia a fer una cadena, no? No seran una nova capital europea? Prou que s’ho val! O només venen de segona residència (i aprofiten per denunciar la granja propera que porta allà tota la vida i els fa pudor o que les campanes del campanar els desperten) i de cap de setmana.

No m’hi he apuntat. I no vull anar-hi. Però igual m’acabo arribant a la platja que em vingui de gust, o a Barcelona per passar el dia, i acabo fent cadena on em vingui en gana. Perquè els del PSC i els del PP diuen tantes rucades que això no pot fracassar. Però tampoc vull que els surti bé del tot.

Fan cadenes a un centenar de ciutats europees i punts del món. No podríem envoltar Lleida? No podríem unir vàries capitals de comarca? No.... un cursa de relleus on també pagues per inscriure’t!

Perquè una altra cosa és el preu. Et cobren 20€ per portar-te amb autocar a un punt quilomètric de la N-II i tornar-te a casa. I 12€ del sarro de la diada. I les bambes estelades. I la Fira de l’Estalada...

Sembla que ens fotem de nosaltres mateixos! Que al final tot això no sigui conegut com la “Bombolla de l’estelada” i l’únic pel que serveixi sigui perquè quatre espabilats es facin l’agost.

Espero que no, però sembla que és el camí que porta.

Tornem-hi!