Marca espanya: 10% de llicenciats en risc de pobresa.

Com dirien a l’APM: “ el número u, el líder, el millor dels millors”!! Espanya és líder de la Unió Europea i Mundial en percentatge de llicenciats en risc de pobresa!!!!

Brutal! Un de cada deu universitaris en risc de ser pobre. Gent formada i amb cultura! Risc de pobresa!!! On hem arribat?? On hem anat a parar??

Ara els més independentistes ens podem mirar el melic i tocar-nos de plaer. Espanya ens roba! Perquè clar, si Catalunya fos independent el percentatge baixa al 8%  i som el quart país del rànquing. I llavors ja podem estar feliços i contents!! Aquí som els putos reis i no tenim cap problema.

Tot plegat respon al baix nivell de la societat. Tenim el que ens mereixem. El nivell dels polítics respon al nivell de la societat.

Si els polítics poden mentir impunement de forma flagrant durant anys és perquè la gent els vota. La gent no és crítica, és dels uns o dels altres, facin el que facin aquests. Això és un insult a la intel·ligència.

Tampoc tenim memòria. Un exemple: Josep Guardiola. L’entrenador més exitos de la història del Barça, només necessita que la directiva tiri rumors uns mesos i un diari (mundo deportivo) d’un grup espanyolista (grup Godó) publiqui solemnes bestieses (Tito gana todas las comparaciones con Guardiola, febrer de 2013) per a que tota la societat oblidi.

Anestesiats pel soroll i l’estupidesa, no recordem qui es qui. Guardiola, com Laporta, feia rodes de premsa en català, venia país. El Grup Godó, vol Sandro com va voler Nuñez i Gaspart. Espanyolistes mesells de Madrid! Llavors el Barça no guanyava res, no cridava ben fort, no era la veu d’un país, no era més que un club! Només ho deia amb la boca petita.

Ser emprenedor a espanya o Catalunya és impossible. Totalment. Destrossen l’individu a impostos i a dificultats, a complir una legislació absurda, contradictòria i inacabable en qualsevol dels àmbits de la societat (i se molt bé de que parlo). Per després, reinvertir aquests diners en tot tipus d’estupideses: AVE’s on no hi viatja ningú, aeroports on no hi ha avions, canals que no porten aigua (Segarra-Garrigues) i mantenir ganduls.

Gairebé la meitat de les ajudes que es donen en aquest país són per a gent que no se les mereix. I si molt bé de que parlo. Ajudes de llet i bolquers per a gent que són delinqüents habituals, entren i surten de la presó. Ajudes per pagar la hipoteca a persones que han deixat les darreres tres feines que han tingut perquè no els agrada treballar. I no menteixo ni tergiverso, parlo coneixent profundament el tema.

A la vista de tot plegat, podem fer tres coses per poder-nos continuar mirant el melic ben panxacontents:

-          Cridar ben fort, “Espanya ens roba”!! Quan siguem independents tot anirà perfecte per si mateix.

Això és una perfecta palla mental i una gran mentida. Catalunya està molt i molt podrida.

-          Donar la culpa als joves llicenciats. Són quatre ganduls que han tingut sempre la vida molt fàcil i no volen doblegar l’esquena. Tenim la joventut més gandul del món!.

-          Que Neymar faci gols! Si Neymar i Messi fan gols, Rosell no serà un porc mentider, Tito no serà un fracassat envejós, Millet i Montull no seran recordats, el Palau de la Música no serà res, Bercenas no existirà, els ERE falsos d’Andalusia serà un grup de flamenc i el sol tornarà a brillar.

A prendre el sol!