dijous, 27 de juny de 2013

Política, esport i català.

Aquests dies de juny, a cavall entre el Tour de França i que comenci de veritat la calor, una de les poques distraccions televisives (la veritat, gairebé qualsevol cosa és preferible abans de mirar la televisió per la nit) és veure la Copa Confederacions.

Aquest torneig sense interès i devaluat, serveix per a què el bon culer és faci palles mentals mirant al gran Neymar i el bon català tingui males digestions veient Piqué, Xavi o Pedro corrent més amb la Roja que amb el Barça.

A tot això, sorgeix la conversa amb un company...com arriben a barrejar política i esport els espanyols! La Roja, la selecció de basquet, Nadal, Contador, Alonso.... tots els èxits s’amaneixen de Pàtria, de bandera! Quina gent aquests espanyols!!

Però, no som així a Catalunya?  Som millors en aquest sentit? El meu amic es va indignar! Infinitament millors!! Aquí no barregem coses! Però quina obscenitat he gosat insinuar? Quina blasfèmia he proferit?

Esmaperdut i penedit, li contesto que evidentment a Catalunya no barregem política i esport. No creem símbols nacionals en esportistes d’èlit i no posem estelades on ens interessa! A TV3 no comenten els títols de les seleccions catalanes de corfball (o com s’escrigui), dards o bitlles. A Catalunya no està de moda o parlem de trail runnig perquè tenim en Kilian Jornet o la Núria Picas. A TV3 no s’ha arribat a retransmetre el Mundial B d’hoquei patins, amb la brillant selecció catalana arrasant quatre grups d’amics que no sabien ni patinar.

A Catalunya som millors! No seguim els raids perquè hi hagi en Marc Coma o el Nani Roma. No enviem gent al desert a seguir el Dakar, amb diner públic, a entrevistar i glorificar els nostres corredors i a no fer ni cas dels altres. I ara!!

Deia un reportatge recent de la revista Sàpiens, sobre els consols i embaixadors d’altres països durant la guerra civil, que el cònsol soviètic (un dia parlarem de la II República, govern desastrós, comunista boltxèvic que expropiava els bens dels ciutadans sense criteri, i que sempre apareix com una gran víctima i un model d’èxit) ja recomanava en escrits al seu país, que calia aprendre unes frases fetes en català per triomfar en la diplomàcia a Catalunya. Segons ell (i amb tota la raó del món), quan un nouvingut diu quatre paraules mal dites en català, ens cau la baba i ja ens ha robat el cor.

El gran Neymar, líder dels “Toys” (quina cutrada, deu meu... quina colla d’analfabets amb diners, futura carn de presidi...) i futbolista de nivell acceptable, va arribar al Camp Nou molt ben assessorat. Dient “Bon dia Catalunya” i dient que es trobava més còmode parlant en català que en castellà (això dit en portuguès) i la libido de tot Catalunya es va disparar!

Es com quan el Barça guanya un títol! Tots hem vist jugadors que no tenen ni idea d’on son ni de l’idioma que es parla, dir quatre frases fetes en castellà mal dit i al acabar, un “Visca el barça i Visca Catalunya!” i tots contents! El gran Amunike i el seu “Campeolones”... Deu meu!! Quin orgasme d’ignorància!

La conclusió és la següent: A Catalunya no barregem política i esport, perquè intel·lectualment estem molt per sobre els espanyols. Ara bé, si t’emboliques amb una estelada i parles quatre frases en català, ens robaràs el cor i et defensarem fins a la mort, pensis el que pensis i siguis com siguis. Per contra, si ets català, encara que defensis Catalunya o et posicionis a favor de la consulta sobiranista (per exemple Xavi o Piqué), seràs criticat si temporalment jugues a un esport amb una selecció del país on t’agradi o no et toca viure.

Això passa perquè a Catalunya no barregem política i esport.

dimarts, 18 de juny de 2013

La nova Inquisició.

Segons la wikipèdia, la Inquisició va ser una institució judicial eclesiàstica d'origen medieval, creada pel Pontífex Romà Innocenci III l'any 1215, amb la missió de vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies.

O sigui, que sota el dogma de la fe i amb la religió com a pretext, es podia deixar la civilització en punt mort. Tant era si algú deia que la terra era rodona, si llegia llibres amb continguts estranys, si no era tradicional en els temes sexuals, o potser simplement no queia bé al veí i aquest era influent, la solució final a tots aquests problemes era la foguera.

Per sort, tot això es va acabar. La llibertat individual, l’amplitud de mires, el sortir dels dogmes més asfixiants de la fe (només cal veure el que passa amb l’islam) han fet avançar moltíssim la civilització. La ciència, la medicina, la cultura, la creativitat, tot evoluciona sota el paraigües de la llibertat.

Llàstima que la Inquisició estigui tornant i gairebé ningú se n’adoni. Es tracta d’un fenomen molt pervers, que com a l’edat mitjana,  intenta mantenir la societat estancada no deixant cap tipus de marge al progrés individual, que intenta igualar els ciutadans en la misèria com ànimes subsidiades i sense iniciativa i busca aniquilar tot tipus d’iniciativa. A més,  ho fa sota la puresa ideològica de l’ecologisme i la salut, qui pot estar contra idees tan nobles?

Em sembla que ja veieu per on vaig.

Aviat Catalunya tindrà una nova tradició. Serem els millors castellers, menjarem pa amb tomàquet, ballarem sardanes, celebrarem derrotes i els dissabtes al matí agafarem la pancarta i serem d’alguna plataforma anti-progrés i anirem a fer una manifestació, una botifarrada, una caminada o el que convingui.

Amb l’única intenció de captar vots i fer llistes municipals, els partits a la oposició no dubten a instigar sense cap tipus d’argument vàlid tècnicament, als ciutadans del seus pobles a organitzar plataformes. No cal que hi hagi una necessitat social de queixa, la creen els polítics.

Que dos es queixen? Perfecte! Dona’ls pancartes i munta una caminada, després digués que fer una carretera, una salina, un kàrting, un caseta de fusta (qualsevol cosa, perquè estan contra tot) provoca càncer, radiacions, alzeimer, disfuncions erèctils o vegetarianisme, i tens centenars de persones repetint un mantra. Poc importa si són dos pirats o si tenen alguna raó.

Exagerat? No m’ho sembla tant. Quantes associacions de NIMBI (Not in my back yard, que seria més o menys, no en el meu patí de darrera) apareixen cada any per oposar-se a qualsevol cosa a Catalunya?

I sempre el mateix modus operandi. Una activitat en molts casos trivial, resulta ser per motius complicadíssims d’entendre, extremadament perillosa, contaminant i nociva. I per fer grup, farem una caminada, una bicicletada, una botifarrada.... Aviat, tindrem un exèrcit darrera.

Potser és un complot judeo-masònic que busca un comunisme internacional. La maniobra és sàvia, acabar amb el progrés i els ingressos, cosa que acaba amb la propietat privada i ens iguala a tots en la misèria.

Personalment, demanaria a aquests polítics que utilitzen la gent i els instiguen a la protesta per treure’n rèdits electorals, una mínima amplitud de mires. Perjudicar el país per al seu benefici electoral (maniobra molt comú en la política) acaba portant misèria.

Algú els hauria d’explicar que quan aconsegueixin les cadires (Aii!! Les maleïdes i putes cadires!! Calentones i amb bon sou!!!) no quedarà ningú per pagar els impostos que els omplen les butxaques.


Per acabar, dir que en algunes ocasions les plataformes anti-alguna cosa poden estar justificades. Diria que aproximadament en un 5% dels casos.

dilluns, 10 de juny de 2013

I el premi és....pel més irresponsable!!

No em considero un lletraferit del Periódico de Catalunya, el fullejo de tant en tant i prou, però vaig veure com molta gent l’enquesta d’intenció de vot de la setmana passada.

No entraré a valorar si és tendenciosa, si pretén obtenir tal cosa o mobilitzar tal gent. Me la creuré. I no en valors absoluts, que poden ser certs o no, sinó en tendència.

I això em preocupa, i molt. Perquè exactament que vol la gent de Catalunya? Jo ja no entenc res.

Si ERC va estar set anys al tripartit i va trinxar econòmicament Catalunya per un segle, perquè no ho paga? No entenc, que els irresponsables que van deixar factures per pagar fins al 2108 i van dilapidar els pressupostos de mala manera, ara siguin els premiats per portar el país endavant.

No ho dic jo. Ho diu la Sindicatura de Comptes, també la setmana passada.

ERC està aprovant les retallades que s’estan produïnt, de forma seriosa i responsable, tot s’ha de dir, al costat del govern de CIU. No hi ha altra opció que retallar, ho sap qualsevol persona racional d’aquest món.

Qui digui que hi ha una altra manera de fer política (ICV) i que no cal retallar (la resta), menteixen deliberadament a la població. Ho fan amb traïció i premeditació. Enganyen, per arribar al poder com va fer Hollande a França (per cert, després de fer tot el que va dir que no faria, té l’índex de popularitat per terra....però ell seu a la cadira, va guanyar mentint i de moment viu d’això).

Si la societat no pot entendre que les retallades són l’única opció, que són imprescindibles, i per tant castiga qui les fa, haurien de baixar CIU i també ERC.

Personalment (ara em podeu dir de tot, feixista, pro-convergent, capitalista....), penso que caldria premiar CIU i Artur Mas. Ho dic honestament.

CIU mai va mentir, sempre ha dit la veritat (únic partit que ho ha fet a Europa? El PP també va mentir per guanyar i després ha fet el que va dir que no faria) que era imprescindible retallar i que ho faria. I CIU, s’ha mullat com el que més per la independència.

Si la gent de Catalunya volem la independència més de pressa, o no creiem que CIU sigui independentista, hauríem d’haver votat Solidaritat o Reagrupament, dos partits independentistes que no han arruïnat Catalunya pactant amb els socialistes.

A la meva absurda manera d’entendre-ho, CIU s’ha trobat un vaixell ple de forats fets per l’infame tripartit. CIU no enganya, comunica a la tripulació i els passatgers que el vaixell està apunt d’enfonsar-se i farà el que calgui per portar-lo a port. Mentre, encara amb les destrals a la mà, els del tripartit diuen que ningú ha fet cap forat al vaixell i tot es mentida.

Els passatgers creuen CIU i l’escullen per portar el timó. Però al cap de poc, la culpen de tenir els peus molls i de passar fred, i decideixen tornar a donar el timó a qui va obrir totes les vies d’aigua.

Les polítiques econòmiques del tripartit han abocat a la misèria durant dècades als catalans. No entenc com la memòria col·lectiva pot durar tant poc, i tornar a premiar els causants del problema.

Segons la Sindicatura de Comptes:

L’endeutament de la Generalitat de Catalunya es més que duplica del 2007 al 2010 passant del 7,5% al 17,3%.

Durant el 2010, 1 de cada 3 euros gastats no era cobert per impostos, era a crèdit. Així, cal pagar infraestructures i equipaments fins al 2108.

Malgrat la crisi econòmica i la caiguda d’ingressos eren més que evidents a tot Europa, el 2010 es va seguir gastant igual que el 2007.

El tripartit va deixar per pagar 1.300 milions d’euros en despesa sanitària. Va deixar per pagar 100 milions d’euros en ajudes a les famílies perquè no apareixien a pressupost i 55.000 expedients de la llei de la dependència per resoldre.

Si Catalunya decideix que això és mereix de premi guanyar unes eleccions, aquí tenim un problema greu.