dimarts, 23 d’abril de 2013

Visca Sant Jordi!!


Celebrem la diada de Catalunya! Celebrem-la amb orgull!! La primavera, les olors, les roses, dies llargs, llibres... esplèndid!

El cavaller va matar al drac! Deu ser l’única data de l’any en que els catalans no celebrem una derrota o un desastre. En positiu, construïm, tirem endavant sense victimisme!

Un oasis efímer, demà tornarà el derrotisme, però avui omplim el carrer.

A qui hauria de clavar Sant Jordi una llança al mig del cap?


  • Al senyor Saura, que sortint de nou de les catacumbes del senat on viu dels nostres impostos ha presumit de tripartit.
  • Directament, a tots els responsables del pitjor govern de la història de Catalunya, que ha condemnat tres generacions a pagar els seus deutes.
          Quan un govern s’endeuta, el que fa es robar diners als seus fills.
  • Al director de Catalunya Caixa del poble del costat, que ha robat amb preferents i deute subordinat tots els estalvis de persones que fa més de 40 anys que treballen.
  • A tots els lladres, corruptes, ignorants, vividors i xarlatans que ha enfonsat el país en la més nefasta de les misèries.

Faltaria llances, faltarien moltes llances... No n’hi ha prou amb un cavaller per acabar amb tanta misèria humana.

Perquè Catalunya Caixa roba els diners a persones que han treballat tota la vida, i patrocinava (o patrocina) al senyor Marc Marquez amb diner públic?

Perquè el Reial Madrid va fitxar Cristiano Ronaldo amb els diners de Bankia i ara Bankia ha fet fallida? Perquè només hi perd la classe mitjana?

Perquè si et roben els teus o et roben esportistes la societat encaixa el robatori amb una rialla?

Perquè si ens roba el Toni Soler, l’Albert Om o el Marc Marquez ens fa fins i tot gràcia?

Si la culpa de tots els mals de Catalunya és de Madrid!

Sortim al carrer! Estimem-nos! Regalem cultura! Vivim per un dia la vida amb majúscules! I demà, sortim i seguem cadenes!

dilluns, 15 d’abril de 2013

Tot es desinfla...


Potser és la primavera, potser és pessimisme, potser és que la Generalitat ha fet fallida, però veig la partida gairebé perduda.

Després de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, ja vaig tenir la sensació que l’independentisme havia perdut clarament. No hi havia més vots ni diputats a la causa (potser un parell més si voleu), i només hi havia més fragmentació del vot.

Més fragmentació del vot només vol dir més partidismes. Més estratègies. Més cadires, putes cadires! I ja vaig fer una juguesca amb els amics que arribaríem a la primavera sense pressupostos.

I em sap greu haver-la guanyat. De fet, ho veien tots impossible. Doncs jo veia clarament que els partits catalans no es posarien d’acord en res perquè és impossible que s’hi posin. Tots a marcar paquet per tenir més vots la propera vegada! Per les cadires!! Putes cadires!

Ben bé, no vaig entendre el càstig a CIU ja que per primer cop es va declarar obertament partidària de la independència. Per les retallades? Qualsevol persona amb dos dits de front sap que són inevitables i no hi ha altra solució.

El premi a ERC no l’acabo d’entendre. Després d’uns tripartits nefastos on no va fer res per la independència (únic objectiu ideològic del partit fins al moment) i si per una pluja fina i un govern progressista, van decidir arruïnar el país fins més enllà del 2100 hipotecant el futur de tres generacions.

Ara, quan cal retallar i fer coses impopulars, crec, que tant ERC com el PSC haurien d’entrar al govern i ajudar. Almenys si els queda una mínima ètica i moral, ja que són els principals causants del desastre que ens cau a sobre.

I tot apunta que pujaran i pujaran a les properes eleccions. O sigui, la societat premia qui la va arruïnar i no vol qui està fent el que pot fer posar seny i arribar a final de mes.

La culpa no és ni de Rajoy, ni del senyor Mas, ni de la Merkel. La culpa de tot el que està passant és principalment del senyor Zapatero, Carod-Rovira, Castells i Montilla. No van gestionar el caler. El van cremar!!!

I punt. I no sóc ni d’esquerres ni de dretes perquè he votat partits de les dues “suposades” ideologies. Són fets constatats que pot comprovar qualsevol persona que tingui una ment mínimament oberta.

A mi també m’han tocat les retallades. I se que el meu govern no hi pot fer més.

També el critico per això. Perquè no admetem que la Generalitat està en fallida?  Perquè discutim d’un dèficit del 2% o del 0,7% si amb el 98% restant no complim?

La Generalitat no paga a les farmàcies, als menjadors escolars, als hospitals públics, retalla sous dels funcionaris, no paga ni els taxistes o ambulàncies, no paga les obres del PUOSC, no paga als ajuntaments....

Si no compleixes cap dels compromisos adquirits i no compleixes amb els teus treballadors, estàs en suspensió de pagaments, no?

Però en comptes d’això, el Durant diu una cosa, el Mas una altra, el Junqueras una altra...

I la gent que va omplir els carrers per la manifestació de l’Onze de setembre, comença a estar tipa, cansada i farta d’excuses i patetismes!!!

La crisi angoixa i sega vides i somnis! Fa anys que prometen el nirvana de la independència però res arriba i només es frustra al personal! La capacitat d’autocrítica de la societat catalana és cero. Sempre som víctimes!!

L’Univers conspira contra Catalunya! Els pobres catalans! Treballadors, llestos i superiors, sempre perden guerres i escaramusses polítiques! La Via Làctia conspira contra nosaltres!! Nosaltres no en tenim cap culpa de les coses dolentes que ens passen! Cap!!!

I tots només fan el paper de l’auca que els correspon per aconseguir vots per ocupar cadires! Putes cadires!!!

dijous, 4 d’abril de 2013

Qui és més funcionari? Què és el sector privat?


Un títol amb interrogants genera interès al lector, això em van dir. Per tant, comencem amb dues grans preguntes sense resposta.

Els treballadors públics són els mestres, mossos, metges (les famoses tres emes del tripartit! Potència això i un país ja és l’hòstia! Com si els diners per pagar-ho tot caiguessin del cel!), bombers, periodistes de TV3 (tots drets si us plau! Ovació!!), infermeres, treballadors dels ajuntaments, dels consells comarcals, de les diputacions, dels jutjats, del cadastre, del SOC, de l’INEM, de la  Seguretat Social, agents rurals, tècnics de l’agència tributaria....funcionarios todos! I els que m’oblido! Una segona tongada si us plau: conserges d’institut, treballadors de Renfe, d’Ibèria, de correus...

Aquest és la definició  clàssica de funcionari. Treballador públic, improductiu, ase dels cops, endollat, inútil i vaguerós....culpable dels mals de la societat cada cert temps.

És curiós com el personatge ignorant, que no s’ha format, que viu de subvencions i no aporta res de bo, culpabilitza de tots els seus mals els funcionaris. Si únicament havia d’haver estudiar una carrera i treure’s una oposició!  Ell que ha estat netejant el cotxe i tunejant-lo i ara quatre funcionaris li desgracien la vida!

Però la definició moderna de funcionari ultrapassa les definicions anteriors.

El treballador de la SEAT pagat amb caler públic per evitar-ne l’acomiadament quan l’empresa té pèrdues (gairebé sempre) és funcionari? En general, la SEAT és pública o privada?

La banca és pública o privada? Si quan hi ha mala gestió es tapen els forats amb caler públic, els seus treballadors són funcionaris? Els consells d’administració són plens de funcionaris? Paguem jubilacions milionàries amb caler públic, no?

També podem constatar que equips d’esportites d’elit de primer nivell, solen estar subvencionats per l’administració. El bàsquet, el fútbol, l’handbol (el Ciudad Real, equip dominador a Europa era integrament mantingut amb caler públic, va desaparèixer l’estiu passat) estan infladíssims de caler públic, diputacions i ajuntaments hi aboquen caler.

Llavors, Cristiano Ronaldo (fitxat amb caler públic perquè el crèdit de 94 milions d’euros el va donar Bankia, ara rescatada) i que cobra del Reial Madrid (investigat per Brussel·les per haver estat finançat amb caler de l’ajuntament de Madrid) la nòmina, es funcionari? Messi és funcionari?

Una reflexió: a part de pagar els sous dels funcionaris, cal mantenir l’estat del benestar (sistema sanitari, educatiu, pagar les pensions...). En fi, molta gent a cobrar i molt poca a pagar. Perquè...qui paga tot això? Cada dia més aturats, més jubilats, més ni-nis, els emprenedors a l’estranger...

Per acabar, vull fer un incís en els grans periodistes de TV3, la Nostra, la d’Ells, la de la vergonya.

Al gra: TV3 paga sous superiors als 70.000 euros bruts anuals (que es correspondrien, aproximadament, amb el nivell de director general de la Generalitat) a 117 persones. D'aquestes, 42 estan per sobre dels 80.000 euros.

Cal afegir que en alguns casos aquests sous es veuen complementats per d'altres ingressos en espècie, com és el cas dels delegats de TV3 fora de Catalunya, que tenen plusos diversos i acostumen a rebre compensacions per a algunes despeses, com ara el lloguer del propi domicili.

La categoria professional té poc a veure amb els ingressos finals dels treballadors. Un redactor, per exemple, pot guanyar entre 22.286 i 84.172 euros (gairebé el quàdruple) sense que hi hagi una explicació clara que justifiqui aquest abisme salarial. En general, passa el mateix en totes les categories que estableix el conveni.

Productores dels mateixos treballadors fan la major part de la feina: Mediapro (Jaume Roures) ha facturat entre el 2010 i el 2011, 53 milions d’euros; Minoria Absoluta (Toni Soler) que produeix Polonia i Crackovia, 12,7 milions d’euros; Diagonal TV (Infidels, Kubala, Moreno i Manchón), 12,1 milions d’euros;  Gestmusic (Buscant la Trinca!), 5,5 milions d’euros; Triacom (Xavier Bosch) El Gran Dictat, 5,2 milions d’euros.

Ho heu paït? És bèstia el nivell de llatrocini d’aquest país, eh? El Terrat (Andreu Buenafuente), Divendres, 5,2 milions d’euros; Broadcaster (Josep Cuní), Els Matins, 4,1 milions d’euros; Alguna Pregunta més (Antoni Bassas i Carles Capdevila), Zona Zàping i APM, 3,1 milions d’euros; Batabat (productora del diari Ara), Sota Terra, 2 milions d’euros.

No se’n salva ningú!!! Dies Tontos (Albert Om), El Convidat, 1,5 milions d’euros; Sticaki (Ramon Pellicer), Entre Línies, 1,5 milions d’euros.

Això no s’esta començant a tocar fins ara! Quan ja s’han tancat plantes senceres d’hospitals!!!! Com pot valer el Gran Dictat 5,2 milions d’euros en 2 anys???

Fa molt vergonya ser espanyol per obligació. Però ser català tampoc és una cosa de la que sentir-se’n massa orgullós. Tots aquests gurus del catalanisme i l’independentisme, l’únic que han fet ha estat omplir-se les butxaques.

Ens enganyen més del que parlen! Tots plegats!