Si ens aturem un moment del tràfec quotidià i ensumem, notarem una olor
diferent que potser no sabrem identificar. Fa temps que es comença a notar,
però potser cada cop es nota amb més força.
Ens envolta a tots. Ningú sap dir si la generen les persones o ha vingut de
fora portada pel vent. Les emocions fan olor? La indignació fa olor? La
crispació fa olor?
En l’època de les certeses i la màxima falsa seguretat, tots els analistes,
estadistes i cuentistes s’han equivocat un cop darrera l’altre.
El món és excitant, el món canvia. Quan Joan Saura es tancava amb immigrants
a les esglésies cridant papers per a tothom, mai s’imaginava que seria el cap
dels Mossos d’Esquadra (la policia sanguinària i torturadora) i que es podria
comprar un veler. Quan fèiem edificis a centenars i el senyor Zapatero prometia
que “apoyaria el Estatut de Cataluña que salga del Parlament”, prometia “la
legislatura dónde alcanzaremos el pleno empleo” i donava a tothom 400€ del
superàvit de l’estat, ningú pensava que arribaríem on som ara.
Ara tanquem hospitals, la gent perd la casa i se suïcida (com deia l’Ada
Colau, fem una Llei que faci que se suïcidin uns quants banquers, i quan haguem
empatat busquem el punt mig), l’atur supera el 26%, l’atur juvenil el 55% i
succeeixen moltes altres misèries socials que crèiem superades.
Corrupció sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. El que passa és que
quan la societat té les butxaques plenes i es distreu amb pa i circ, mira a una
altra banda. I quan ha de comptar els diners per arribar a final de mes, no pot
anar al cine i el padrí ha de tornar a casa perquè entre tota la família no
paguen la residència, la gent para un moment i es pregunta, perquè?
La paraula és esperança. Una motivació per lluitar. Una llum al final del
túnel. Quan es perd, i la gent la comença a perdre, pot passar qualsevol cosa,
que els analistes, estadistes i cuentistes, no han predit que passaria. Com
tantes coses que han passat.
Si el ciutadà no pot pagar la hipoteca o lloguer, pagar el menjador als
fills, pagar la residència del seu pare, pagar la factura del gas per no passar
fred. Si apareixen tres casos nous de corrupció cada dia, i la gent té la
impressió que els partits polítics són màfies organitzades. Si reparteixen un
camió amb menjar gratuït a Atenes (compte, no a Uganda, a Atenes!) i quan
s’acaba el menjar comença una baralla multitudinària provocada per la gana
(compte, no a Uganda, a Atenes!). Si això succeeix, estan passant coses que
ningú havia previst.
No crec que els grans analistes, estadistes i cuentistes, haguessin
introduït aquestes variables als seus programes de predicció del futur. Com
tampoc crec que Maria Antonieta hagués previst la guillotina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada