dijous, 31 de gener de 2013

Marxant un sobre de negre!



Massa dies sense escriure ni un article. Massa feina i ocupacions diverses que no permeten la plena concentració en la noble tasca de l’escriptura. Però en la colònia del país de la pandereta, cal treballar molt per poder menjar!

Ara faig de recader, transportant coses amunt i avall. Però no són mobles o la compra d’algun jubilat, transporto sobres de diner negre d’aquí cap allà. I no us ho creureu, però estic saturadíssim de feina! Mai m’havia anat tant bé! Crisi? Gens!! Estic pensant agafar personal i tot! Pagant-lo el negre i amb un contracte de merda, que ara ja no em fa sentir culpable perquè seré un més a fer-ho i prou. No sabeu el nom de la meva empresa? El Recader Negre!

Els inicis van ser durs, em confonien amb un gigoló de color als anuncis que possava al diari i a internet. Us en faríeu creus de quantes senyores com cal van trucar buscant un canvi longitudinal en la seva vida sexual! I tant insistir i donar-me l’adreça... i si et paguen i tot....vaig subcontractar un amic de color i ara s’està tirant una vida de luxes.

To i això, vaig seguir la meva lluita per fer prosperar l’empresa, un emprenedor no pot aturar-se! Intuïa un nínxol de negoci brutal i la meva visió de negoci ha estat encertada!

Però es fa molt dur. Et lleves al matí i cap a Barcelona, has quedat per esmorzar al Palau de la Música i després has de passar a entregar sobres al Palau de la Generalitat, a l’ajuntament... 

Que ja és un maldecap trobar tanta gent i donar-los els sobres sense que es noti, però es que et fan portar una comptabilitat que no hi ha qui l’entengui. No volen noms. Doncs vinga a posar “motes”, “apodos”, el nom del gos... Semblo els de l’Operació Puerto i les bosses de sang! Quan et truquen per telèfon no hi ha qui ho entengui: porta al “Xusqui” el sobre del “tres dedos”, però primer passa a veure el “Charlie” i el “Bigotes”...

Sort que ni ells s’aclareixen i a vegades em quedo algun sobre sencer (a part de les comissions) perquè no se a qui donar-lo, i ningú diu mai res.

La meitat de dies, baixant a Barcelona et truca algun socialista! I quan et fan entrar a la perifèria ja pot passar de tot. Terrassa és tot un món! L’amic Bustos! També hi voltava la Chacón que encara repassava papers del Pretòria. Es foten uns embolics aquests socialistes! Com havien de governar un país si no s’aclareixen ni amb els sobres de diner negre. Si es solapen les màfies entre si! Quin embolic! I vinga viatges!! De Terrassa a Santa Coloma, de l’Hospitalet a Sant Viçent dels Horts...gas i quilòmetres!

Al final arribo al Palau de la Música a l’hora de dinar! Una feina que semblava fàcil i me l’emmerden més encara. Aquesta setmana no se que m’explicaven d’un tal Pallerols i no se que de les ITV...encara voldran que a sobre de fer-los de recader els passi la revisió del cotxe!

A mitja tarda enllesteixo Barcelona. I llavors cap a Lloret! I allò si que és el caos absolut! Si ja costa aclarir tants embolics amb els autòctons, imagina’t amb gent amb qui no t’entens. I russos i més russos. I tots et conviden a vodka. I al final ja treus el sac de bitlles de 500 del maleter del cotxe, entres a l’ajuntament i els dius, aneu agafant i poseu el nom del gos en aquesta llista, que algú o altre ho entendrà.

Tornes per l’eix i penses, 9 euros que li costo al contribuent amb el peatge a l’ombra, pobre contribuent.  I arribes a casa i et poses a dormir sabent que l’endemà torna a tocar un dia dur.

Cap a Baquèira a esquiar amb potxolos variats, en plena nevada. M’agrada Baquèira, en general només faig que veure clients o ex-clients del Recader Negre. Aquí he conegut un munt de clients nous, em sento com a casa! Tothom em saluda, em pregunta per la família, tothom em recomana, m’abraça, recordem aventures... Ens fotem unes juergues amb els fills del Ruiz-Mateos! Ara, quan beu se li’n va l’olla i es posa molt violent amb la plebe.

A Baquèria m’havia de trobar amb un col·lega de professió, el tresorer del PP, el mestre  Bàrcenas, que arribava d’esquiar de Suïssa. Aquest senyor si que es pulcre! Té una comptabilitat precisa i exacta, amb noms i entregues des de fa vint anys. Un pioner en l’ofici! Un referent! Algun dia se li reconeixeran tots els mèrits de la nostra professió.

Em va explicar que les comissions i els sobres que em quedi no els he de guardar al matalàs. Es veu que aquest és un país de lladres i “maleantes”, que hi ha molta inseguretat. El millor és portar-los a Suïssa em va explicar. 

Li vaig donar la raó, on anirem a parar amb tanta delinqüència pels carrers! La delinqüència amb classe, als bancs i Parlaments i amb corbata, si es que s’estan perdent les bones maneres! Falta tanta educació.

Es veu que a Suïssa te’ls guarden uns anys, i que cada una temporadeta es munta una amnistia fiscal i el diner negre es tornar blanc. Es com anar al dentista cada un temps a fer-te una neteja de boca i blanquejar-te les dents!

Em va dir que havia sentit parlar de mi! Quin honor! I el millor de tot, em recomanaria als seus amics de València!!! El PP de València! Es com jugar al Barça dels recaders de diner negre això!!! 

I això no és tot, l’altre dia em va trucar el Rubalcaba. Si entro a treballar al PSOE això si que és una mina m’han explicat! Ja em va explicar no se que d’uns ERE falsos i històries amb l’atur a Andalusia. I va dir les tres paraules màgiques si ho feia bé, les tres paraules que tot recader de diner negre vol sentir: Marbella, Estepona i Santa Pola!!!

Intentaré anar escrivint, però per primer cop a la vida crec que tinc un negoci pròsper, amb un futur esplèndid i amb molt de benefici.

Amic polític! Ja ho sap! Pels seus negocis de veritat...el Recader Negre! Rapidesa i confidencialitat assegurats. Arribem a tota espanya en 24 hores o li paguem la fiança!

dimecres, 23 de gener de 2013

Vaticinis 2013



En primer lloc demanar disculpes pel retard. És una mica trist presentar uns vaticinis a finals de gener, però les retallades obliguen a moltes hores i esforços extra! Centenars de milers d’afamats lectors i seguidors d’aquest gran Blog patien d’insomni i sudoracions! Però per fi han arribat! Ja estan aquí!! 

Després de llegir l’horòscop Maia, veure la saga Crepúsculo, anar a una reunió d’alcohòlics anònims i empassar-me hores i hores de teletienda de matinada....hem aconseguit arribat a un “nirvana” mental de tal magnitud que hem connectat amb el creador de l’espai-temps universal.

I cau d’orella i dolçament, ens ha cantat el futur que ens espera!

Molt probable (més d’un 70% de probabilitats que succeeixi)
-          Apareixeran nous casos de corrupció als partits polítics. Ja n’hi tants que entre Suïssa, la trama de les ITV, casos Faisán, Campeón, Palau de la Música, Filesa, el cas Bustos amb el cosí i el tiet, cas Pretòria...Ja m’he perdut!
-          Els polítics seguiran robant i vivint bé. La plebe continuarà pagant i anar tirant, acostumada a perdre drets i anar vivint cada cop pitjor, cada cop es queixarà menys.
-          Mort d’Hugo Chavez i Fidel Castro. Em mullo. El 2013 moriran altres famosos: l’M.A Barracus, Chuck Norris i el conde Lequio. Crec que seràn assassinats per agents de l’FBI. Els EUA han descobert el vestit d’invisibilitat total.
-          Noves retallades als funcionaris. No apareixeran places d’oposició en cap administració. Molts problemes per pagar les nòmines a final de mes amb constants retards. El país tremola!
-          Mourinho marxa del Madrid sense guanyar la Champions. Fracàs antològic i cap a entrenar el Chelsea.
-          Guardiola triomfa al Bayern. El Barça guanya la Lliga però no la Champions. Alguna cosa comença a xerricar lleugerament...Els anys bons han passat i comença una lenta i progressiva decadència que ni en Rossell ni en Tito poden parar. No són ni Laporta ni Guardiola. Al Cèsar el que és del Cèsar.
-          Els bancs es continuen fusionant. Entre preferents, impostos i comissions, la població paga la festa que es van donar amb crèdits al totxo, putes i cocaïna.
Probable (entre un 30% i un 70% de probabilitats que succeeixi)
-          Grècia surt de l’euro i tothom corre a apagar el foc perquè ningú més caigui. Els grecs s’han afartat de ser l’ase dels cops, el cap de turc i tot el que vulgui dir el contrari de remenar les cireres o tallar el bacallà.
-          Es convoca el referèndum per l’esta propi de manera descafeïnada. Amb més preguntes que l’original i més opcions i collonades vàries per buscar un consens de més partits. El referèndum es farà el 2014 o 2015.
-          ERC i CIU no es tiren els plats pel cap i gestionen la misèria que els ha tocat amb la màxima dignitat possible. 

Possible (menys d’un 30% de probabilitats que succeeixi)
-          L’aeroport d’Alguaire és un èxit. Cada cop arriben més vols i mai han d’aterrar a Barcelona per culpa de la boira (enguany la meitat dels vols ho han hagut de fer).
-          Demanen perdó tots els qui van dir que la boira mai seria un problema a l’aeroport d’Alguaire.
-          Algú valora els meus dots per l’escriptura i em truca per quedar en un bar. Allà, davant un tovalló en blanc, m’explica que és un representant d’una editorial top i signem un pre-contracte per fer best sellers com a futur substitut de Ken Follet.
-          Catalunya deixa de ser el país més covard del món. Es convoca un referèndum com déu mana per l’any vinent i a la valenta societat catalana no li agafa cagarrines. Cagarrines és una paraula d’aquestes que fonèticament descriu la situació, és il·lustrativa. M’agrada!
-          Encara es descarta totalment la ruptura de la zona euro o la sortida de varis països de la moneda única.
-          Els regant s’apunten en massa al Segarra Garrigues.

Totalment impossible (0% de probabilitats que succeeixi)
-          El representat de l’editorial top viu d’explicar el pre-contractre en un tovalló, va de televisió en televisió  i tota la societat l’aplaudeix com si hagués trobat una mina d’or per Catalunya.
-          Els cinc partits pro-consulta (CIU,ERC,CUP, ICV i PSC) es posen d’acord en alguna cosa i fan un front comú pensant en el país. Ni en putes cadires ni en les putes properes eleccions.
-          Judici, expropiació dels bens i inhabilitació de per vida per ocupar càrrecs públics o places funcionarials als màxims dirigents del darrer govern tripartit i de les dues legislatures del Zapatero.
-          Judici, expropiació dels bens i retirada del sou vitalici a Jose Luis Rodriguez Zapatero, per calumnies continues contra el poble de Catalunya i com un dels principals causants de la seva ruïna econòmica.
-          Montilla i Saura deixen els seus llocs de senadors i demanen perdó de genolls al poble de Catalunya per haver arruïnat el país.
-          La Casa Reial tornarà amb interessos tots els diners que ha robat el senyor Inaki.
-          Algú entendrà la posició del PSC vers el sobiranisme, la relació Catalunya-espanya, l’independentisme o el federalisme.
-          Algú entendrà la posició del PSC vers el PSOE.
-          El PSC deixarà de fer el ridícul i recuperarà algun vot.


dilluns, 7 de gener de 2013

Passem comptes: Vaticinis 2012



Des d’aquest diari digital, després de consultar algunes fonts (i alguna surgència) contrastades, llegir les línies de la mà i alguna ungla del peu, trucar un tarotista de matinada d’Intereconomia i diversos blogs de conspiracions internacionals, es van realitzar uns vaticinis per l’any 2012, fa poques hores finiquitat.

Per ser coherents, transparents, creïbles i tots els adjectius qualificatius positius que hauria de voler tenir un diari digital de capçalera, cal mesurar els resultats dels vaticinis de fa un any.
Anem per feina! Cada vaticini té la seva valoració!

Molt probable (més d’un 70% de probabilitats que succeeixi)

-          Tancament de l’aeroport d’Alguaire. El final del somni! Algú farà cas de la proposta de fer-hi un complex ludico-festiu tematitzat?

Fail! Segueix portant quatre gats a esquiar a Andorra però de moment continua obert. Una seixantena de persones fa dues setmanes (tantes com un autocar i mig!). Cinc es quedaven a esquiar a pistes lleidatanes. La resta a Andorra, sense comentaris.
Des d’aquí continuem mantenint la proposta del complex ludico-festiu tematitzat, segur que seria més rentable (després de cada farra tocaria passar el motxo).

-          Retards constants en el pagament de les nòmines als funcionaris.

Mmm...constants tampoc, però han aparegut esporàdicament durant l’any. En petites administracions, en consorcis i fins i tot els funcionaris de sanitat durant l’estiu. Apart, no pagar directament tota una paga extra perquè no pots... Deixem-ho en que anàvem ben encarats.

-          Impagament dels bons de la Generalitat, es prometrà un interès més alt a llarg termini però no es podran recuperar els diners.

Lligada amb l’anterior. Es van tornar els bons a costa de no pagar la paga extra. Això ho sap tothom.  Es va preferir complir les obligacions financeres que les obligacions amb els propis treballadors. Anàvem ben encarats però no vam afinar.

-          Sortida de l’euro d’alguns dels països amb més dificultats (mínim Grècia).

Epic fail! Europa s’ha posat les piles i sembla, que després de jugar a caure al precipici les coses s’han calmat una mica. Tot i això, a Grècia estan passant-ho molt malament i encara pot passar qualsevol cosa i la truita pot girar-se en qualsevol moment.

-          El Barça guanya novament Lliga i Champions. El cicle perfecte continua.

Novament error. El Chelsea va tenir tota la sort del món i més per eliminar el Barça. El Madrid va tenir tota l’ajuda arbitral i més per guanyar la Lliga. Tot i això, el gran cicle continua i no s’anava del tot desencaminat.

-          Sentirem més lamentacions per les retallades a TV3 fetes pels propis professionals de la cadena amb sous d’escàndol, que per les retallades fetes en la resta d’àmbits.

Mmm... cert en part. Se’n va parlar molt de les retallades a TV3, i total tot segueix igual menys que han tret un parell de canals de TDT que no mirava ningú. Més hi haurien de retallar.

-          L’Agència Catalana de l’Aigua es declarada en fallida, més de la meitat del personal és acomiadat, s’atura el funcionament d’un gran nombre de depuradores, es suspèn el pagament d’infraestructures ja construïdes i s’atura completament la construcció de noves.

Semiencert. No s’ha declarat en fallida, però la resta d’afirmacions són certes en gran mesura. 
 
-          Els preus dels pisos continuaran avall, avall, avall....

Avall, avall, avall... Aquesta era molt fàcil per això.
 
-          Els bancs es continuaran fusionant i seguirem parlant de crear un banc dolent. 

També era molt fàcil. I el banc dolent ja té forma i nom.
 
-          Es seguirà injectant diners públics als bancs i parlant de nous forats i més diners a injectar.

Gran encert. Forats com el de Bankia eren desconeguts fa un any. Ja no queda cap banc o caixa d’estalvis a la comunitat valenciana...
 
-          Els gerents dels bancs rescatats amb diners públics seguiran cobrant milions d’euros anuals i seguiran tenint jubilacions de milions d’euros.

Un altre gran encert, era molt fàcil igualment. Però aquest any hi ha hagut polèmica amb les jubilacions milionàries. 
 
Probable (entre un 30% i un 70% de probabilitats que succeeixi)

-          Sortida de l’euro de l’estat espanyol.

Pues va ser que no. Que no som Uganda! Però no crec que hi haguem estat molt lluny. A veure com s’acaba el cuento.
 
-          Els regants del canal Segarra-Garrigues no s’apunten al reg al preu actual de l’aigua i ningú sap ja com aguantar tota la història.

Gran encert! Ningú s’apunta al reg. Es paren les obres. S’acomiada tot el personal jove (sempre ho paga el jovent) i es mantenen quatre vells a les empreses que gestionen aquesta obra pública, les concentracions parcel·làries i la posada en regadiu. Un dia es destaparà el perquè s’han fixat uns preus perquè la gent no pugui regar i s’ha fet una canal gastant una morterada de caler públic. Perquè això passa a Lleida, que sinó...
 
-          El percentatge d’atur supera el 25%.

Gran encert! No era fàcil, semblava improbable generar tants aturats i batre tots els records. Trist però encertat.

-          Greus incidents a l’estil londinenc (aldarulls, saquejos a comerços, caos i incendis,...) a les rodalies de Barcelona.

Error total!  Poden desnonar la meitat d’alguns barris de Barcelona, pujar l’atur, augmentar la pobresa, però la societat ha demostrat tenir molta, molta, molta més paciència i maduresa de la que semblava. Un deu per tothom. 

-          Les poques estacions d’esquí catalanes que encara segueixen en mans privades, acaben en mans de la Generalitat al no poder tenir continuïtat. Totes tret de Baquèira Beret, on esquia la Familia Real sense l’Inaki!

Gran encert! Anticipant-nos a la caiguda de Boí-Taüll ara també en mans de la Generalitat. Totes les estacions d’esquí de la província de Lleida, tret de Port del Compte i Baquèira Beret, han fet fallida i són gestionades amb diner públic.

Possible (menys d’un 30% de probabilitats que succeeixi)

-          Dissolució de l’euro i fi de la Unió Europea.

Efectivament. No ha succeït.

-          Després d’anys de malgastar centenars de milions d’euros que ningú sap d’on surten sense cap resultat, el Real Madrid entra en fallida i declara es declara en suspensió de pagaments. Aprofitant l’ERE blanc, el Barça fitxa Cristiano Ronaldo i Sergio Ramos per fer el manteniment dels sanitaris del Camp Nou.

Encert en part. Han guanyat una Lliga i una Supercopa. No fan fallida però ningú n’entén el perquè.

-          Es rebaixarà a la meitat els preu d’un forfet a Catalunya, posant-lo al preu de les estacions franceses per intentar salvar el negoci.

Efectivament no ha succeït. No entenc perquè no abarateixen els preus a la meitat. No ho puc entendre. Perquè si la gent no va a esquiar perquè són massa cars i després fan fallida i la Generalitat els rescata amb diner públic. No seria millor abaratir el cost i no caler rescatar-ho amb diner públic? Així, ja que la gent paga el manteniment del tinglado (volent o sense voler) almenys esquiaría.

-          Es produirà una gran guerra com passa històricament després d’una gran crisi (improbable a curt termini, més probable a mitjà-llarg termini).

De moment, no ha succeït. Per tant encert.

Totalment impossible (0% de probabilitats que succeeixi)

-          Arribada al qualsevol govern mundial de gent preparada.

Gran encert.

-          Unitat dels partits independentistes catalans vers un objectiu comú.

Un gran i trist encert. Després de l’11 de setembre i amb les eleccions a la vista, l’intent de fer una candidatura conjunta va acabar en no res. En tirar-se merda els uns als altres com sempre. Vots perduts i partits petits fora del Parlament.

Al final, els diputats pro-independència són els mateixos de sempre (no contabilitzo els que diuen que volen o respectarien un referèndum, que no té res a veure permetre o voler una votació amb remar a favor d’un resultat o d’un altre)

-          Independència de Catalunya.

Semi error. No s’hi ha arribat, era impossible fer-ho en un any, però amb 100 dies es va fer més que en dècades. La manifestació de l’11 de setembre va provocar unes eleccions plebiscitàries i un govern nou. Semblava totalment improbable fa un any.

-          Cristiano Ronaldo guanya la Pilota d’Or i Mourinho reconeix la superioritat del Barça.

Efectivament, res d’això ha passat ni passarà.

-          Judici, expropiació dels bens i inhabilitació de per vida per ocupar càrrecs públics o places funcionarials als màxims dirigents del darrer govern tripartit i de les dues legislatures del Zapatero.

-          Judici, expropiació dels bens i retirada del sou vitalici a Jose Luis Rodriguez Zapatero, per calumnies continues contra el poble de Catalunya i com un dels principals causants de la seva ruïna econòmica.

-          Montilla i Saura deixen els seus llocs de senadors i demanen perdó de genolls al poble de Catalunya per haver arruïnat el país.

Tot això va lligat. Grandíssim encert. Els polítics que van provocar que la crisi fos tan forta amb decisions errònies i moltíssima ignorància i mentides al principi no ho han pagat amb els seus bens, ni tornant el sou, ni essent inhabilitats per tornar a la política. El pitjor, que encara hi ha gent que els vota.

-          La Casa Reial tornarà amb interessos tots els diners que ha robat el senyor Inaki.

Gran encert. Ha passat un any i aquí no ho passat res de res. Res! Aviat estarà tan oblidat com el senyor Millet i el Palau de la Música.

-          Els germans Gasol, que ingressen uns 24 milions de dolars anuals entre els dos, faran una bona obra social.

Ja l’han feta. S’han regalat un iot per fer mariscades amb els seus amics. Es veu que compren les gambes a Palamós i les anxoves a l’Escala per ajudar els productes de la terra.