El poble en comença a tenir els ous plens.

Les nit comencen a refrescar i són menys xafogoses. Es pot dormir molt millor que fa unes setmanes, ve de gust llegir un llibre i agafar el són. Tapar-se amb el cobrellit i notar l’escalforeta.

Et lleves al matí i penses que algun motiu hi deu haver per anar a la feina. Ni les retallades, ni el perill de perdre-la, ni el mal ambient que si respira per la por et fan defallir. Endavant!!

Mentre condueixes, amb compte de no prémer massa l’accelerador que sinó aviat hauràs d’anar a treballar a peu, decideixes escoltar la ràdio. Els titulars conviden a tallar-se les venes:

·         La “troika” proposa als grec treballar sis dies la setmana! Perfecte, el que passa a Grècia passa aquí al cap d’un any com a molt, són el laboratori de proves! Espero que no ho entomin i si cal enviïn l’euro a la merda. També volen reduir la indemnització per acomiadament...res de nou.

·       Un grup d’individus de la plataforma d’afectats per la hipoteca entra en un supermercat a Vilafranca del Penedès. Perfecte! Tot si val! No tinc feina, no puc pagar, em dedico a atracar els que tenen més. Així va començar la guerra civil al meu poble, els de les cases pobres van atracar les cases riques per quedar-se ells els diners. En nom de les esquerres, de la república i en nom del que vulguis. Sempre tot es repeteix.

·     El govern andalús demana 1.000 milions de rescat. Mentre, l’ajuntament de Jerez de la Frontera, en fallida, gasta el 100% del pressupost municipal en sous i els seus treballadors tenen complements inversemblants. Gent que viu a 100 metres de l’ajuntament cobra un complement de desplaçament. 

·        Els socialistes segueixen mostrant perquè hem acabat com hem acabat. Els catalanistes han estat apartats a cops. Els partits són maquinàries mafioses ridícules i fora de control. Ara podran continuar decidint si fan un grup propi a Madrid, tenen  32 anys per seguir pensant-hi..

·    El govern de la Generalitat necessitarà un crèdit pont per passar el mes de setembre. Rescat, no es poden pagar nòmines, si us plau ciutadans manifesteu-vos, ara no venim a la mani...

Poso a música a tota castanya. Per a que vaig a treballar? Per seguir pagant les factures, és l’única motivació.

L’horitzó és ple de núvols negres, un mal averany planeja sobre els caps. La tensió que algun cosa dolenta pot passar es palpa en l’ambient. 

Un dia tot això apareixerà als llibres d’història. L’esclavitud moderna va començar a finals del segle XX i principis del XXI, consistia en que persones lliures i formades, s’encadenessin de per vida i de forma voluntària a rutines monòtones i buides per acabar posseint una mínima parcel·la de terreny on viure. A canvi de conservar això, s’empassaven tot el que els llençaven.

I amb alegria!