Quan semblava que l’emigració era l’única solució, quan semblava que les
humiliacions no tenien fi, quan semblava que no quedava ni una mica d’orgull... el gat ha tret les ungles!
Ni que no sigui per sentiment i sigui per la cartera. Ni que tingui menys
romanticisme, perquè ja se sap, els diners ho compren tot, la felicitat i els
sentiments (les dones en diuen seguretat). I també compren les secessions dels
països des de que el món gira sobre si mateix.
I a qui li importa això? El somni de milers i milers de patriotes catalans
sembla més proper que mai. La manifestació històrica i de pell de gallina ha
provocat conseqüències difícils de predir.
El PP i el PSOE es van unir per dir no al pacte fiscal. I Artur Mas va
passar de gran polític i estadista a entrar al Hall Of Fame de la política
catalana. Va fer el que calia fer, i per primer cop des dels temps de Macià i
Companys, un polític català ha posat el país per davant de la seva comoditat
personal i la cadira. Una cosa impensable!
Artur Mas ha golejat la resta de polítics. Valentia, carisma i discurs de
cap d’estat. Que lluny es veu la ridícula farsa del senyoret Montilla!!
Ens espantaran, insultaran i amenaçaran. Però ja no ho poden parar. El dret
a decidir tindrà una majoria absoluta amplíssima i Catalunya començarà el camí
cap a la llibertat.
Desitjo i imploro un desastre descomunal del PSC, la gran mentida política
de la història de Catalunya. Ni primàries, ni grup propi ni més mentides. Ara
tornen a sortit amb el federalisme dels collons? Es pensen que encara poden
enganyar algú? Que el senyor ZP el federalista i garant d’estatuts no fa tan
que encara enganyava per aquí!
Encara hi ha crisi per una dècada, però passarem uns quants anys distrets
alliberant el país. Només falta que la resta de partits independentistes
estiguin a l’alçada del moment històric i no comencin amb collonades partidistes.
Encara queda crisi econòmica i retallades per una dècada, però el futur de
país comença a pintar menys negre.
Que la força ens acompanyi fins l’infinit i més enllà! (Buzz Skywalker)
Els meus ulls! Buzz Lightyear. Luke Skywalker.
ResponEliminaLa frase és una barreja dels dos filòsofs, per tant, l'autor també havia de ser una barreja d'ambdós
ResponElimina