dijous, 19 de juliol del 2012

Manifestacions, vagues....de què em sona tot això?


Llegint els titulars d’altres diaris m’he decidit per fer un treball d’arqueologia periodística. En un món sense memòria immediata, crec que això em sona tot d’alguna cosa, molt llunyana crec, però ningú en fa referència i he volgut investigar-ho.

El resultat ha estat miraculós. Resulta que a prop del regne d’espanya hi ha dos països, que es diuen Portugal i Grècia, que per increïble que ens sembli els va passar el mateix!! Els seus governs feien el que manava a Europa, la gent es manifestava i feia vagues generals, aldarulls, ferits i algun mort, retallades, més atur, falses eleccions, canvis de govern constants, els nous governs seguien amb les retallades...

Tot i que sembli un fet insòlit, això no va passar el segle passat, va passar l’any passat i està passant ara.

Com podem ser tan infantils i hipòcrites? Eleccions perquè no estan fent el que deien al programa electoral els del PP? Ho van fer els socialistes? Havien dit que baixarien els sous de funcionaris i les pensions la legislatura anterior? Mmmm....no, crec que van dir que no hi havia crisi i ens van donar 400€ perquè els votéssim!  Ara que hi penso, hi ha hagut mai un govern que hagi fet el que prometia al programa electoral? Va convocar eleccions anticipades per aquest fet?

No se si algú creu en el que fa o és només per complir l’expedient a la grega. Vinga va, toca muntar dues manifestacions i tres vagues, forçar unes eleccions (quan ho van fer els grecs els dèiem que eren uns irresponsables) per canviar els titelles del teatre i que tot segueixi igual. 

Perquè tots sabem que venen 4 o 5 anys dantescos, on només ens queda demanar diners i perdó, i que vegin que patim molt perquè ens vagin perdonant part d’un deute que no podem tornar. No estarem al nivell dels països del nord d’Europa en 20 anys, temps que tardarem a tornar el que puguem tornar dels crèdits.

Els partits polítics són com bandes de barri. Volen repartir-se les cadires per guanyar diners ells i els seus. Ara et toca a tu, ara em toca a mi. Es barallen de tant en tant per marcar terreny i fer contents els seus simpatitzants i anar tirant.

Però no cal ser pessimistes. El capital humà del poble espanyol és incalculable. Quan el poble espanyol es posa seriosament a fer alguna cosa és imparable, només cal orientar bé l’objectiu. Si hem (encara que a la força, estic inclòs dins el concepte de poble espanyol i m’estic fent la idea que serà per sempre més) creat la més perfecta i terrorífica bombolla immobiliària de la història (copiant i millorant l’americana), som els reis dels polítics ignorant i l’estafa (copiant i millorant qualsevol país africà o sud-americà), tenim els bancs més despotes del món, tenim els esportistes més dopats (riu-te’n de l’extinta Alemania Federal), podem ser els líders mundials en consum de cocaïna (si, si, deixa’t dels capos de cartels i de la màfia, aquí els guanyem) i podem ser el país amb més bitllets de 500€ amagats (els de la Cosa Nostra són uns aficionats!), podem fer qualsevol cosa que ens proposem!

Tenim ADN de guanyadors, de líders, però no d’innovadors. Som capaços de copiar i pervertir fins l´infinit qualsevol idea. Que tremoli Silicon Valley!!

Posem-nos a construir smartphones, televisors, ordinadors, programem software...us imagineu tots els espanyols units per fer alguna cosa de profit? Ho tombaríem tot!! Aniquilaríem la competència, ho portem dintre!

Segurament tindríem un “efecte 2000” un cop al mes, els mòbils cremarien les neurones a la gent, totes les trucades es penjarien, els televisors explotarien espontàniament, ens carregaríem el món de la informàtica... però després ja ens rescataria algú!

PD: Algú s’ha fixa’t en l’espectacular baixada de nivell del ciclisme espanyol després de la mai conclosa operación puerto?. Un espanyol entre els 20 primers del Tour. Abans el guanyaven cada any i n’hi havia 4 entre els 10 primers.

Suposo que serà coincidència...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada