dimecres, 25 de juliol de 2012

Dia històric al país més covard del món


El dia d’avui apareixerà amb majúscules als llibres d’història. Aquesta crisi brutal ens està regalant molts dies així, vivim moments històrics.

Avui, Catalunya s’agenollarà submisa i demanarà el rescat al regne d’espanya. No en diem rescat, en diem crèdit ICO amb certs lligams, lligams que contemplen que mensualment vinguin inspectors de Madrid a examinar els números i puguin seguir enviant diners o no, depenent de si estan contents. Si que pintem poca cosa! Som uns perdedors! Si tenim un espoli fiscal de 15.000 milions d’euros l’any, si ens deuen la disposició addicional tercera de l’estatut i un fotimer de coses més...com pot ser que demanem un rescat per 5.000 milions d’euros?? Com podem ser tan inútils?

I que quedi clar, que una sèrie de ciutadans anònims van dir al nostre govern que no pagaven els impostos a Madrid, que els deixaven a Catalunya. I que va fer el govern del país més covard del món? Córrer a espanya a tornar els diners dient que era un error informàtic.

Avui també, comença el debat monogràfic pel Pacte Fiscal. Espero equivocar-me, però s’hi apuntaran ERC i CIU segur,  SI potser es desmarca per trobar el pacte descafeïnat i no ser el concert econòmic. Ciutadans dirà que no. El PP potser s’absté perquè veuen que gran part de la ciutadania el vol. El PSC diria que s’abstindrà si el PP diu que no i li costarà abstenir-se (però ho farà) si el PP també s’absté (per allò que et diguin que fas el mateix que l’enemic). Els comunistes faran el que els vingui en pinta depèn de com s’aixequin avui.

Amb un consens tan minso i majoria absoluta del PP, el Pacte Fiscal no té cap possibilitat de tirar endavant. Cap, cero, nil. Ni que el PP volgués, ni que desitges fer-ho, no hi ha diners a la caixa com per poder-ho fer i tampoc li deixarien fer els homes de negre de Brussel·les.

Així, queda esgotada la legislatura a finals d’aquest any. No ha funcionat la principal proposta i tenim el país intervingut, a canviat totalment el paradigma, no cal continuar. Al acabar amb aquest ridícul màxim com a país, haurien de dimitit tots els diputats. Dimitir per haver fet tan malament la seva feina. Per fer 20 anys que fan el ridícul. Per haver portat el poble de Catalunya a un dels moments més fastigosos de la seva història. Per vividors i inútils. I haurien de demanar perdó a tots els ciutadans de Catalunya per haver venut el país i haver-los condemnat a la misèria.

Que queda? Eleccions anticipades el 2013 (m’hi jugo el que vulguin) on novament farem el ridícul com a país. No farem un Front d’Alliberament Nacional, amb CIU, ERC, SI, i part dels verds i del PSC proposant la independència, contra un front unionista encapçalat pel PP i restes d’altres minories. No, el que farem és ERC, SI i CIU dient independència (uns amb la boca més petita que d’altres) i proposant diferents camins per arribar-hi. I sempre per separat, sempre estratègia de partit. Sempre el ridícul.

Si seguim així, existeix la possibilitat que d’aquí uns quants anys els catalans visquin encadenats i fuetejats pels espanyols en camps de treball. Potser ens hauran pres tots els bens. Però no patiu, no farem res més que creure, acotar el cap i seguir picant pedres.

Perquè ells saben que si la tribu té 5 caps, són 5 incompetents majúsculs. I que pactant amb un que el fuetejaran amb un fuet verd, donant a l’altre uns grillets encoixinats que no li llaguin el turmell i cadenes sostenibles a un tercer, els caps incompetents mai faran res per alliberar el seu poble.

Per acabar, i per a que no sigui dit, també fem les coses extremadament malament. A més de tenir uns polítics covards i perdedors, també eren uns nefastos gestors. Parlem de TV3.

Dades aparegudes ahir. La Sexta té 100 treballadors, Telecinco té 500 treballadors, Antena 3 té 900 treballadors. Les televisions públiques, La 1 té 1.500 treballadors, Canl 9 1.700 treballadors. La nostra, TV3, té 2.700 treballadors.No fa falta dir res més.

I tanquem quiròfans, traiem la paga extra a tots els funcionaris, retallem en la dependència i mantenim 8 canals de televisió? 

La Mònica Terribas devia ser bona fen entrevistes insolents, però com a gestora era pèssima. I punt. I les seves llagrimetes per haver de retallar a TV3 eren un insult a la intel·ligència. Retallar? Fa falta un ERO del 75% de la plantilla!!! Tanta tonteria i tan presentador estrella del temps que cobra 200.000€ l’any o presentadors de Catalunya Ràdio (senyor Fuentes) que cobra un milió d’euros l’any.

Des d’aquí, si avui es demana un rescat de Catalunya a l’estat espanyol, si no hi ha cap gran consens pel Pacte Fiscal i per la pèssima gestió econòmica dels darrers 20 anys, sol·licito:

-          La dimissió immediata de tots els diputats del Parlament de Catalunya.
-      Que els actuals diputats i els diputats des de l’inici de la transició, signin un manifest demanant perdó al poble de Catalunya per la seva ignorància, covardia i mala gestió, que ha portat el país a la catàstrofe.
-     Que posin a disposició del poble tot el patrimoni que han aconseguit cobrant diners públics i  fent malament la seva feina.
-      Només es salvarien els que van dimitir o van denunciar  públicament que tot era una muntatge de fireta (només em ve al cap el senyor Carretero).

La derrota d’avui, és tan cruel i condiciona el nostre futur com la de 1.714 o la derrota republicana a la guerra civil.

dijous, 19 de juliol de 2012

Manifestacions, vagues....de què em sona tot això?


Llegint els titulars d’altres diaris m’he decidit per fer un treball d’arqueologia periodística. En un món sense memòria immediata, crec que això em sona tot d’alguna cosa, molt llunyana crec, però ningú en fa referència i he volgut investigar-ho.

El resultat ha estat miraculós. Resulta que a prop del regne d’espanya hi ha dos països, que es diuen Portugal i Grècia, que per increïble que ens sembli els va passar el mateix!! Els seus governs feien el que manava a Europa, la gent es manifestava i feia vagues generals, aldarulls, ferits i algun mort, retallades, més atur, falses eleccions, canvis de govern constants, els nous governs seguien amb les retallades...

Tot i que sembli un fet insòlit, això no va passar el segle passat, va passar l’any passat i està passant ara.

Com podem ser tan infantils i hipòcrites? Eleccions perquè no estan fent el que deien al programa electoral els del PP? Ho van fer els socialistes? Havien dit que baixarien els sous de funcionaris i les pensions la legislatura anterior? Mmmm....no, crec que van dir que no hi havia crisi i ens van donar 400€ perquè els votéssim!  Ara que hi penso, hi ha hagut mai un govern que hagi fet el que prometia al programa electoral? Va convocar eleccions anticipades per aquest fet?

No se si algú creu en el que fa o és només per complir l’expedient a la grega. Vinga va, toca muntar dues manifestacions i tres vagues, forçar unes eleccions (quan ho van fer els grecs els dèiem que eren uns irresponsables) per canviar els titelles del teatre i que tot segueixi igual. 

Perquè tots sabem que venen 4 o 5 anys dantescos, on només ens queda demanar diners i perdó, i que vegin que patim molt perquè ens vagin perdonant part d’un deute que no podem tornar. No estarem al nivell dels països del nord d’Europa en 20 anys, temps que tardarem a tornar el que puguem tornar dels crèdits.

Els partits polítics són com bandes de barri. Volen repartir-se les cadires per guanyar diners ells i els seus. Ara et toca a tu, ara em toca a mi. Es barallen de tant en tant per marcar terreny i fer contents els seus simpatitzants i anar tirant.

Però no cal ser pessimistes. El capital humà del poble espanyol és incalculable. Quan el poble espanyol es posa seriosament a fer alguna cosa és imparable, només cal orientar bé l’objectiu. Si hem (encara que a la força, estic inclòs dins el concepte de poble espanyol i m’estic fent la idea que serà per sempre més) creat la més perfecta i terrorífica bombolla immobiliària de la història (copiant i millorant l’americana), som els reis dels polítics ignorant i l’estafa (copiant i millorant qualsevol país africà o sud-americà), tenim els bancs més despotes del món, tenim els esportistes més dopats (riu-te’n de l’extinta Alemania Federal), podem ser els líders mundials en consum de cocaïna (si, si, deixa’t dels capos de cartels i de la màfia, aquí els guanyem) i podem ser el país amb més bitllets de 500€ amagats (els de la Cosa Nostra són uns aficionats!), podem fer qualsevol cosa que ens proposem!

Tenim ADN de guanyadors, de líders, però no d’innovadors. Som capaços de copiar i pervertir fins l´infinit qualsevol idea. Que tremoli Silicon Valley!!

Posem-nos a construir smartphones, televisors, ordinadors, programem software...us imagineu tots els espanyols units per fer alguna cosa de profit? Ho tombaríem tot!! Aniquilaríem la competència, ho portem dintre!

Segurament tindríem un “efecte 2000” un cop al mes, els mòbils cremarien les neurones a la gent, totes les trucades es penjarien, els televisors explotarien espontàniament, ens carregaríem el món de la informàtica... però després ja ens rescataria algú!

PD: Algú s’ha fixa’t en l’espectacular baixada de nivell del ciclisme espanyol després de la mai conclosa operación puerto?. Un espanyol entre els 20 primers del Tour. Abans el guanyaven cada any i n’hi havia 4 entre els 10 primers.

Suposo que serà coincidència...



dijous, 12 de juliol de 2012

Grècia truca a la porta del país més covard del món.


Ja ha succeït. El regne d’Espanya no ha pogut aguantar més l’espiral de mentides i ha hagut d’admetre la seva bancarrota. Rajoy va admetre que és Europa qui paga les pensions, les nòmines i la sanitat.

El còctel de retallades (en l’atur, en els sous dels funcionaris, allargar l’edat de jubilació) i augment d’ingressos (augment de l’IVA, factura energètica) és evident que no funcionarà pels ciutadans del país. Retallar la capacitat de adquisitiva i de consum, només farà caure els preus i provocar una greu deflació.

Això no serà bo pels ciutadans però serà bo per als qui ens paguen les pensions, les nòmines i la salut. Suposo que s’han cansat de pagar i esperar, de veure que la cosa no millorava, i ara tots els ingressos nous aniran a les seves butxaques.

Llei de vida. Ara que cantin allà de “Yo soy español, español, español...”  i afegeixin un “A que quieres que te gane?” al final.

Durant anys, podies llegir per Internet com tots els organismes internacionals advertien de l’excessiu nivell d’endeutament privat del país. Aquí, els mitjans de comunicació es congratulaven del bé que funcionava tot i ens entretenien amb merda televisiva.

7 de cada 10 espanyols menors de 30 anys viuen amb els pares. Projectes professionals truncats, un atur juvenil del 52%, projectes familiars inviables, ningú te fills...qui pagarà les pensions del futur? 

La generació que ara riu, la benestant, els nascuts als 60, aviat ploraran... ni els seus fills ni l’estat no els podran pagar una vellesa digna, ja es poden oblidar d’una residència i els viatges de la IMSERSO.

Mentrestant, al país més covard del món donem la culpa a Espanya de tots els nostres mals. Ja es va veure al debat de l’Àgora sobre el pacte fiscal, el partits catalans no es posaran mai d’acord en res de res. Mai abandonen l’electoralisme, mai busquen un consens per fer avançar el país.

Ja es podrien estalviar la cimera d’avui i tota la negociació. El poble està fart de perdre i de falses esperances.

No trobarà Catalunya cap líder valent, preparat i carismàtic, que com deien a Braveheart, uneixi tots els clans contra l’enemic comú?

Una Catalunya independent també hauria de fer retallades i ajustos, però serien molt menors. Com a poble, tindríem capacitat de decisió i no aquesta immensa indefensió i anar entomant el que els altres decideixen per nosaltres, sempre en benefici seu i en perjudici nostre.

Vull sentir una mica d’autocrítica. Que algú digui, la transició que vam fer va ser una merda! Ens hem equivocat demanant sempre competències però sense diners a Madrid. Ens vam equivocar el 1978 acceptant competències (Estatut) i no buscant el Concert Econòmic de bascos i navarresos.

Aquí autocrítica cero. El país s’enfonsa. Els joves catalans qualificats marxen. Els que es queden agonitzen. Ens mirem el melic i diem que som els millors del món. I la culpa sempre tota dels altres.

Ja ens agrada fer-nos la víctima i treure’ns tota la responsabilitat dels nostres problemes. Una actitud poc madura? Suposo. 

La primera de les retallades que vindran. País de covards, a seguir entomant!

dijous, 5 de juliol de 2012

El dia de la marmota al país més covard del món.


Això sembla el diari de la marmota (com la pel·lícula dolenta reposada mil vegades). Cada dia és igual a l’anterior. El govern del país més covard del món, el mateix que proclama que pateix un greu espoli fiscal, retorna a l’estat espanyol els diners dels seus  ciutadans conscienciats que van decidir pagar els seus impostos a Catalunya en comptes de fer-ho a Espanya. 

Els dirigents independentistes de CIU en la seva transició nacional a la independència, són tan valents, que tornen els diners dels insubmisos fiscals. Són tan valents, que quan una enquesta dóna la majoria al si en un hipotètic (dic hipotètic perquè mai a la vida hi haurà les pilotes de convocar-lo) referèndum per la independència, qüestionen si l’enquesta estava ben feta. No fos cas que haguessin de convocar-lo!

Els dirigents independentistes de ERC ja ens van ensenyar, que la seva transició nacional a la independència, consistia en fer president un senyor castellà sense estudis i greus dificultats amb l’idioma i ajuntar-se amb quatre comunistes hippies. Resultat, país arruïnat econòmicament per dues dècades i res d’independència.

Ja he lloat altres cops el senyor Laporta. El President més gran de la història del Barça i que va treure el club del pou profund on l’havia ensorrat l’espanyolista d’en Gaspart

Aquí, país de la enveja, preferim destruir els líders. No importa si és bo, boníssim o excels en la feina. Importa si es tira cava per sobre, si es folla una noia o dues o si es tira de cap a una piscina (plena d’altra gent).

Sóc independentista. Ras i curt. He perdut moltes hores treballant gratuïtament per la causa. He organitzat les consultes per la independència al meu municipi, sense gairebé cap ajuda de l’ajuntament (ERC) o del Consell Comarcal (presidit per ERC). De fet, a la gran majoria de municipis dels càrrecs de ERC de la comarca no es va fer la consulta. Això suposava treballar gratuïtament! No money, no chair, no job!

Estic fart de treballar, organitzar, manifestar-me i perdre el temps. L’Assemblea Nacional Catalana portarà molta gent a la manifestació de l’11 de setembre a Barcelona. Seran un milió, un milió i mig (com la de l’Estatut, la recordeu?) o dos milions. I què? De què servirà?
Amb la colla de fracassats, ignorants, vividors i covards que dirigeixen el país, ja us ho dic jo, de res!

I que consti que el senyor Mas és un grandíssim president! Però això no es fa entre quatre. Ell, el senyor Puig o el senyor Homs no poden fer-ho.

Mentre els que manen de veritat (la Caixa, Abertis, Gas Natural,...) tinguin beneficis, no canviarà res. El dia que ells pateixin les mateixes retallades que pateix la ciutadania en els seus beneficis, llavors potser faran alguna cosa.

I podem canviar els polítics una mil vegades. Res mai canviarà. No pinten res. Covardia pura, cadira còmoda i calenta, butxaca plena i país enfonsat.

Quan Catalunya va caure en una pobresa espiritual tan gran? Quan va decidir acotar el cap a totes les humiliacions? Quan es va rendir a qualsevol preu?

Ens podrien doblar l’asfixia econòmica amb l’espoli fiscal, canviar el nom al nostre idioma, prohibir-lo a l’escola o fins i tot al carrer, i no passaria res. Ens podrien prendre la casa, i no passaria res.

Som el país més covard i col·laboracionista del món. A la França de la segona guerra mundial hi havia una gran resistència, aquí tothom hauria abraçat el nouvingut.

Ens creiem el melic del món i comencem a fer molta pena. Aplaudim ben fort la Roja el mateix dia que puja la llum i l’aigua.

Marxaré a l’espai i tornaré d’aquí 50 anys. I encara estarem marejant la perdiu. El PSC parlarà de tenir grup propi al Congrés i votar contra el PSOE, parlarem de posar enganxines a les matrícules amb el CAT, donarem la culpa als espanyols dels nostres problemes i anar tirant...

Catalunya és el país dels debats estèrils. Catalunya és un país de covards.