Es busca. Wanted.

Petit país colonitzat i ple de covards, pertanyent a la UE (de moment), busca polític valent que l’alliberi.

La feina no és molt complicada en principi, les enquestes indiquen que en un referèndum per l’autodeterminació la majoria del poble votaria afirmativament.  Cal però, la valentia de convocar-lo.

L’escollit no tindrà cap competència entre els polítics locals per accedir al poder, són de molt poca volada. Tampoc no ha d’esperar cap tipus d’ajuda o col·laboració, en aquest país mai ens posem d’acord en res i portem la contraria a l’altre sobre qualsevol cosa. Imagini’s, en plena crisi brutal, l’oposició diu no en bloc a la inversió privada més gran de la història, Eurovegas.

No ens ho tingui en compte. No l’ajudarem perquè som covards i perdedors. Estem al llibre Guinness dels records, des del Compromís de Casp (on vam regalar el país als castellans a canvi del comerç de la llana) fem el ridícul i hem perdut totes les guerres i escaramusses polítiques durant segles. L’únic país del món a no guanyar mai res.

Ens sentim inferiors. Ens agrada anar de víctimes. Som molt covards. Ens poden humiliar fins a l’infinit i sempre acotem el cap. Mai anirem junts en res. Entre covards i dividits estem perduts si vostè, oh líder, no envia un currículum.

No exagero. Pensi que ens prenen la llengua pròpia i no deixen que l’ensenyem als nostres fills, ens trinxen l’economia amb impostos i un espoli fiscal de rècord mentre diuen que nosaltres som insolidaris. I no fem res. I els nostres polítics tampoc.

En algun moment durant l’Edat Mitjana ens va córrer sang per les venes i érem els amos de mitja Mediterrània. Els nostres exèrcits fins i tot eren temuts. Per això, penso que si ens allibera, un cop curats del síndrome d’Estocolm, li ho sabrem agrair. Alguna cosa de valentia ens deu quedar molt al fons de l’ànima o en un racó de l’ADN.

Prengui-s’ho com un repte personal. És com re flotar una empresa en fallida, acabar un Ironman o reptes colossals per l’estil. Estic d’acord que no ens ho mereixem, però si ho fa apareixerà als nostres llibres d’història.

Al principi serà linxat mediàticament. L’enveja és el passatemps nacional dels catalanets amargats, ens agrada culpar als altres del nostre fracàs i ens agrada que caiguin les torres més altes. Pot preguntar-li al millor president de la història del Barça i líder de masses com pocs, Joan Laporta, que es linxat periòdicament per tenir èxit amb les dones i gaudir la vida com el trionfador que és.

Ja ho sap, si hi ha algun líder competent a l’atur, tenim un país que el necessita.

No demanem estudis o habilitats mínimes, després del president Montilla ens empassem qualsevol cosa. I si vostè és molt bo, al principi fins i tot demanarem perdó de que pertanyi al nostre bàndol. Sempre amb el cap cot. Sempre demanant perdó.

Si apareix una enquesta dient que la majoria és independentista i ens podrem alliberar, el primer que fem és qüestionar l’enquesta.

Com diria el nefast Joan Gaspart, per caritat cristiana!