dijous, 28 de juny de 2012

Es busca. Wanted.


Petit país colonitzat i ple de covards, pertanyent a la UE (de moment), busca polític valent que l’alliberi.

La feina no és molt complicada en principi, les enquestes indiquen que en un referèndum per l’autodeterminació la majoria del poble votaria afirmativament.  Cal però, la valentia de convocar-lo.

L’escollit no tindrà cap competència entre els polítics locals per accedir al poder, són de molt poca volada. Tampoc no ha d’esperar cap tipus d’ajuda o col·laboració, en aquest país mai ens posem d’acord en res i portem la contraria a l’altre sobre qualsevol cosa. Imagini’s, en plena crisi brutal, l’oposició diu no en bloc a la inversió privada més gran de la història, Eurovegas.

No ens ho tingui en compte. No l’ajudarem perquè som covards i perdedors. Estem al llibre Guinness dels records, des del Compromís de Casp (on vam regalar el país als castellans a canvi del comerç de la llana) fem el ridícul i hem perdut totes les guerres i escaramusses polítiques durant segles. L’únic país del món a no guanyar mai res.

Ens sentim inferiors. Ens agrada anar de víctimes. Som molt covards. Ens poden humiliar fins a l’infinit i sempre acotem el cap. Mai anirem junts en res. Entre covards i dividits estem perduts si vostè, oh líder, no envia un currículum.

No exagero. Pensi que ens prenen la llengua pròpia i no deixen que l’ensenyem als nostres fills, ens trinxen l’economia amb impostos i un espoli fiscal de rècord mentre diuen que nosaltres som insolidaris. I no fem res. I els nostres polítics tampoc.

En algun moment durant l’Edat Mitjana ens va córrer sang per les venes i érem els amos de mitja Mediterrània. Els nostres exèrcits fins i tot eren temuts. Per això, penso que si ens allibera, un cop curats del síndrome d’Estocolm, li ho sabrem agrair. Alguna cosa de valentia ens deu quedar molt al fons de l’ànima o en un racó de l’ADN.

Prengui-s’ho com un repte personal. És com re flotar una empresa en fallida, acabar un Ironman o reptes colossals per l’estil. Estic d’acord que no ens ho mereixem, però si ho fa apareixerà als nostres llibres d’història.

Al principi serà linxat mediàticament. L’enveja és el passatemps nacional dels catalanets amargats, ens agrada culpar als altres del nostre fracàs i ens agrada que caiguin les torres més altes. Pot preguntar-li al millor president de la història del Barça i líder de masses com pocs, Joan Laporta, que es linxat periòdicament per tenir èxit amb les dones i gaudir la vida com el trionfador que és.

Ja ho sap, si hi ha algun líder competent a l’atur, tenim un país que el necessita.

No demanem estudis o habilitats mínimes, després del president Montilla ens empassem qualsevol cosa. I si vostè és molt bo, al principi fins i tot demanarem perdó de que pertanyi al nostre bàndol. Sempre amb el cap cot. Sempre demanant perdó.

Si apareix una enquesta dient que la majoria és independentista i ens podrem alliberar, el primer que fem és qüestionar l’enquesta.

Com diria el nefast Joan Gaspart, per caritat cristiana!

dilluns, 18 de juny de 2012

Mèrits, capacitat i funcionaris.


No hi ha polític o persona de bé manant qualsevol cosa, que no presumeixi de potenciar el mèrit i la capacitat del personal, fomentar el treball, premiar la productivitat, augmentar el pressupost en recerca i  innovació i intentar eradicar les guerres i la fam al món.

Vivim en un Matrix molt mal fet, perquè tots sabem que la realitat que ens venen i la real són molt diferents i ho percebem amb facilitat, fins i tot amb els ulls embenats i anant beguts, no cal pastilles blaves.

En la funció pública actual, hi ha diversos tipus de treballadors:

Els que van entrar des dels 80 fins al 2000 i poc: Funcionaris des del primer dia o complint els terminis establerts per la llei. Intocables i amb sous alts i d’acord amb els seus estudis. Tots són tractats per igual dins les seves condicions benestants, el que treballa i el que només espera jubilar-se i es passa la vida de baixa.

Els que van entrar des del 2000 i poc fins al 2009: Plans d’Ocupació de 6 mesos, AODL de 1 a 4 anys, èpoques a l’atur en que els tornen a inscriure en un altre Pla d’Ocupació. La majoria estan amb contractes temporals i els més afortunats tenen interinatges. S’incomplia constantment la llei en els contractes. Normalment ningú té contracte per la categoria dels seus estudis. Aquest col·lectiu ha rendit molt, no s’ha acomodat gens i treballa a bon ritme perquè no té la feina fixa. Ha patit les rebaixes de sou dels funcionaris i a més les exclusives dels interins.

Els que van entrar del 2009 fins l’actualitat: Plans d’Ocupació de 6 mesos o 1 any, Programes i Projectes amb durada limitada, AODL de 1 a 4 anys... quan s’acaba el contracte tothom és fet fora. No es renova cap contracte. No hi ha la més mínima possibilitat. Tothom es tractat per igual, el que està de baixa des del primer dia i no fa res, i el que parla 8 idiomes, té 3 carreres i es deixaria tallar una cama per conservar el sou mileurista i pagar la hipoteca. Ningú té ni somia tenir un contracte d’acord amb el seu nivell d’estudis.

Trist, no?

Aquest jovent que sempre és queixa! Les coses sempre havien estat igual de difícils! O més!! Sempre hi havia hagut la pitjor crisi en 100 anys i sempre hi havia hagut una bombolla immobiliària! Si ara tot és bufar i fer ampolles! Gent jove, pa tou!!!

Sempre havia passat que la gent que estudiava 3 carreres i parlava 8 idiomes no trobava feina i cobrava qualsevol merda. 

La generació més ben preparada de la història no té lloc en aquest país perquè els inútils que l’han dirigit són massa ignorants per haver apostat pels sectors emergents i la prosperitat.

Suposo que en l’empresa privada, això no passa tant, perquè al final es demana una productivitat. I quan algú parla 8 idiomes, té tres 3 carreres i el tens atrapat pels ous perquè paga una hipoteca, no cal enviar-lo a l’atur, el podràs esclavitzar per un preu miserable i sempre serà productiu.

Enviar la gent a l’atur, ja no serveix per continuar amb el procés d’hiperformació i acumulació de cursos, màsters i postgraus per tenir el personal entretingut. Ara la gent ja no pot pagar-se uns estudis per anar passant.

Si tens un autocar ple amb persones joves amb carrera, idiomes i el carnet de conduir, conduit per un senyor o senyora d’edat avançada que cobra vint vegades més per conduir l’autocar que cap dels senyors joves per la mateixa feina. Si l’autocar contínuament té accidents i es perd de la ruta arribant a posar en dubte arribar al destí. Si l’autocar és conduït de manera espantosa, posant en perill la vida de tots, el conductor va begut i és ridícula la seva conducció. 

En aquest supòsit, el sensat, el normal, l’adient, el que cal fer èticament, moralment i amb sentit comú, és canviar el conductor i deixar portar a qualsevol dels joves preparats l’autocar. És impossible fer-ho pitjor! No tinguem por!

Com podem pensar que els mateixos ignorants que ens han portat fins aquí ens en trauran?

dilluns, 11 de juny de 2012

Tu en dius tomàquet, jo en dic rescat


Així se'n fot la revista Time de Rajoy! Som la riota del món, el Lepe de l’univers, el país on viuen els personatges més ridículs i grotescos de la política mundial.

Que Rajoy presumeixi que les seves polítiques han evitat el rescat el mateix dia en que ha estat rescatat, és la imatge més penosa que pot donar un govern. Es deuen pensar que som tots analfabets! Arribar a dir que no l’han pressionat per acceptar un rescat (quan la setmana passada la comunitat internacional li demanava a crits) sinó que ha estat ell qui ha pressionat per aconseguir aquesta gran victòria...

Fa 15 dies, el 28 de maig, Rajoy va dir: “No hi haurà cap rescat del sector bancari espanyol”.

Ahir, a l’acabar amb la seva intervenció inversemblant, va dir que se n’anava a l’Eurocopa que el problema ja estava resolt.

Si senyor! Més endeutats i amb el cul encara més de lloguer. Problema resolt senyor meu, els parats ja tenen feina, les pimes tenen crèdit i tot resolt.

Tota aquesta estupidesa malaltissa només té un referent, només una altra situació s’hi pot comparar. El regne d’Espanya ja va acollir un fracassat i mentider d’aquesta alçada, el senyor Zapatero.

El senyor Zapatero va guanyar les eleccions el 2008 negant la crisi, donant-nos 400€ d’un superàvit de l’estat (increïble, 4 anys després rescatats!), dient que seria la legislatura del pleno empleo (4 anys després, líders mundials en atur i atur juvenil, el 27% i el 50% respectivament) i presumint d’agafar el 2011 (l’any passat senyors!) a Alemanya per renda per càpita.

Aquest senyor no és a la presó. Està cobrant un sou vitalici per haver enganyat, ultratjat i arruïnat l’estat espanyol. I ja no dir el bé que es va portar amb la colònia catalana (l’única que els queda per esprémer) quan va dir allò que aprovaria l’estatut de Catalunya que aproves el Parlament de Catalunya.

No hi ha res més inculte, caspós, ignorant i mentider que un president espanyol. Qui es pot creure res que vingui de Madrid amb aquests precedents?

Senyors de l’FMI i la UE!!! Si us plau, rescati’n a Catalunya de les urpes d’aquest país que s’enfonsa en la merda que és Espanya!!! Si us plau!! Nosaltres no som capaços, som el poble més covard del món, però aquesta és una altra història que poden llegir en un altre article, ara necessitem que facin per nosaltres el que nosaltres sols no podem fer.

No en tenim prou en demanar diners al papa, el papa també ens ha de salvar!! Com a les guerres mundials, vinguin a salvar-nos!! Els ho pagarem parlant malament dels ianquis i fen cassolades contra les seves guerres! Sempre serem un país una mica comunista i perdedor, però som simpàtics!

I ja que hi són, salvin els pobres ciutadans espanyols de “a pie” dels seus dirigents. En aquest món ningú es mereix ser governat per aquesta colla d’ignorants.

Aquest rescat el pagarem els ciutadans perquè els bancs mai el podran tornar, i menys amb interessos. I després d’aquest, de la mateixa manera que va passar a Irlanda, Portugal o Grècia, en vindran d’altres. 

Durant un mes baixarà la prima de risc i la borsa pujarà, i després ja hi tornarem a ser, perquè han posat 100 mil milions d’euros (quasi res, és mes barat enviar un home a Mart) i només el mes passat ja hi va haver una fuga de capital de 67 mil milions d’euros.

Total, una mica d’aire per al pacient moribund que ha tret el cap a la superfície, ha inspirat, i s’ha tornat a submergir.

Soy espanyol, a que quieres que te gane?

En fer el ridícul a nivell econòmic segur que no hi ha ningú al mateix nivell. Campions mundials i de llarg! 

És nostre el mundial dels fantasmes, l’Eurocopa de la caspa, el Tour de la ignorància i la Champions League de la incultura!!! 

Oeee Oeee Oeee Oeeee!!!

dimarts, 5 de juny de 2012

Trabajo o Toros?


Ni els diumenges pot un estar tranquil i aïllat de l’absurditat. Resulta que l’ajuntament d’un municipi de Càceres ha preguntat als seus veïns que volen fer amb 15.000 € de pressupost municipal, si contractar gent del municipi a l’estiu (la taxa d’atur és del 30%) o gastar-s’ho en una corrida de toros.

La massa culta i llegida ha escollit toros! Brutal la imatge del jovent del poble. Ni pel Diario de Patrícia no serveixen, “aquí nunca habrá trabajo, pué lo gaztamo en toro”, argument convincent. La senyora Merkel afirmava amb el cap, quina joventut més digna i preparada té espanya, els deixaré els diners que volen que segur que me’ls tornen amb interessos desorbitats i tot. Si algú de les agències qualificadores va veure les notícies, ja som directament bo claveguera.

Les conclusions són varies: avui més que ahir som la riota d’Europa, com collons representa que sóc del mateix país que aquesta penya de gent tan cutre, curta i rància?, i la més interessant....que passaria si votéssim això en un municipi català?

Doncs crec que el mateix. Perquè la majoria de la gent té aquest nivell. Papa estat ajuda’m, papa govern mantingui’m, tots els meus problemes són culpa de govern, parlo molt de I+D amb els amics però m’estimo més una bona farra...

Com a societat no hem après res. Diem crisi a la situació actual, com si fos una malaltia, una febrada que passarà i tot tornarà a ser com abans. I això no és així. És un canvi total de paradigma social i laboral, una tornada a la realitat, de país cutre i desmoralitzat.

La majoria de la gent no té ni idea del que li ve a sobre els propers anys. I quan li expliquen tampoc ho vol creure. 

Igual que Itàlia, aquí la gran majoria de governants,directors de bancs, gestors d’empreses són quatre vells xarucs que no s’aguanten els pets!!! Ens manen andròmines del passat! Que els expliques de futur, d’investigació o medi ambient? Que els expliques de parlar anglès o un ordinador? Ells volen morir així, amb el poder, d’un país dinàmic i  amb futur o d’una pandereta arruïnada, això no importa. El president de la República d’Itàlia té 87 anys, Giorgio Napolitano.

Ens mana gent que sense viagra ja no trempa. Que no tenen ni un múscul al cos, només pell flàccida que penja i comencen a repapiejar. La culpa és de tots plegats, que no es plantem i engeguem aquest sistema a la merda. 

Després que la Roja guanyés el mundial i traient pit pels èxits de l’esport del país, els més hooligans deien, “Soy español, a que quieres que te gane?”.

I jo li dic: en esportistes dopats, consum de cocaïna per capita, endeutament familiar, atur, atur juvenil i obesitat infantil, en quilòmetres d’AVE que no utilitza ningú i en aeroports on no hi ha avions.

Però per damunt de tot, líders en fantasmada popular i caspa, tanta caspa que em desespera que els meus compatriotes no ho vegin clar i trenquem d’una vegada amb tantíssima tonteria.