dilluns, 23 d’abril del 2012

Terra

Molts dies faria un forat ben gran i m’amagaria sota terra. Quina sort que tenen els estruços de poder-ho fer!

L’equip dels conquistadors, prepotent i amb sort, ha tombat un Barça castigat per les lesions i una banqueta molt curta. Un Barça que tot i això va poder empatar i podria haver guanyat amb la sort de la seva banda. Ara toca escoltar això de canvi de cicle, fi del món i merda varia vomitada des de la capital de l’imperi invasor. En fi, una de les poques coses que donava alegries ens ha fallat.

L’altra gran preocupació d’aquest dies estranys és la família reial! El terme família reial ja provoca picor. Una colla de gent que hereta palaus i vides regalades, per ells i els seus parents propers i llunyans, degut a que es passen els privilegis de representar un país de pares a fills. Aquesta definició ja ho diu tot d’una societat que ho permet sense mai haver-ho decidit i sense criticar-ho gaire.

Ara bé, no entenc com es qüestiona la monarquia pels incidents de les últimes setmanes. La podem qüestionar per absurda, per desfasada, per tercermundista... Però perquè el rei va caçar un elefant, perquè el net es va fer mal amb una escopeta?? Això és tan o més penós que els vestits del Camps!! Totes les famílies tenen draps bruts, baralles, banyes, accidents de la canalla, l’oncle estafador... fins ara es tapaven els draps bruts, ara s’airegen amb menys censura.

Però el debat no hauria de ser aquest. Hauríem de discutir si monarquia, república o harem d’un sultà, i que guanyi el que la gent vulgui. Però dir monarquia no perquè aquesta família és imperfecta i amb una família més perfecta no diríem ni mu, es d’un nivell estratosfèric.

Espero que aquestes crítiques no em costin el tancament del blog! Que el “Persones Humanes” del Mikimoto va durar quatre dies quan es va posar amb qui no s’havia de posar.

En fi, podem aguantar la prima de risc disparada, l’Ibex enfonsat, l’atur desbocat, una nova recessió, pagar hipoteques molt més cares que el pis on vivim, que salvin tots els bancs i caixes amb caler públic, no veure cap polític ni banquer a la presó, un atur juvenil de més del 50%... Podem aguantar moltes coses, però si el Barça no guanya el país s’enfonsa!

Guardiola, amic, renova que ara t’ho demanen des d’aquest diari.

I una proposta, si Guardiola no renova i tampoc guanyem la Champions.... Moció de censura al senyor Rossell!! Que al gran Laporta se li va fer per molt menysss!!

Laporta torna al vaixell!! Que el capità no sap on va i ens farà desertar el millor entrenador del món!!

Que Sant Jordi beneït estripi tots els dracs d’aquesta terra!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada