dijous, 20 d’octubre del 2011

“Orgullosos de Andalucía”, i altres misteris

L’equip sevillà capitanejat per l’esperpèntic Del Niu, arribarà al camp Nou amb una frase a la samarreta, “Orgullosos de Andalucía”. Molt bé!

Podríem pensar que és perquè no tenen patrocinador. Que no el tenen. Però ho fan, després de que el Parlament de la comunitat autònoma perdés el temps dels seus diputats (que vindria ser malversar caler públic) en declarar el Duran persona non grata.

Es veu que dir en veu alta el que tothom sap i pensa, que el PER és una vergonya al segle XXI, i que un país amb cara i ulls no pot pagar sis mesos una pensió per treballar 21 dies, no es pot fer. Tothom sap tota la picaresca i cercle viciós que això origina, perquè així només fomentes ganduls i ineptes que seran els vassalls de l’amo de la caixa, però no es pot dir.

Però al país de la pandereta cal matar el missatger i no escoltar el missatge. Així doncs, Andalusia indignada reprova el polític català. I el Sevilla, portarà a la samarreta aquest eslògan.

Quants cops des de fora de Catalunya ens diuen que no s’ha de barrejar esport i política? Quan ho fan ells si que val?

Si el Barça actués com ho fa el Sevilla, amb la proporció adequada respecte les barbaritats que ens diuen als catalans des d’espanya (i que sempre surten gratuïtes), els jugadors haurien de sortir al Bernabeu amb la front tatuada de missatges independentistes, amb ganivets a les mitgetes i amb l’ordre d’aniquilar tothom que passes pel davant.

Passen els dies i en Duran torna a obrir la boca, aquest cop diu que està preocupat perquè els autòctons no tenen fills i el relleu generacional està en mans dels nouvinguts (3 de cada 10 criatures ja són filles de nouvinguts). Per mi també és preocupant, perquè és la fi del poble català. És evident que molts dels nouvinguts no s’integren, ja no a parlar català i les nostres costums, sinó que no accepten les normes de convivència més bàsiques ni els drets humans. Pensava que l’època de les religions ja estava superada i el món avançava.

I com que hi ha llibertat d’expressió, pensava que es podia dir sense ser fatxa o racista. Es veu que no.

Millor anar a dormir, que avui estic de ressaca. Ahir estava amb en Pepiño (pels amics) Blanco i en Mas celebrant el corredor Mediterrani! La fi de tots els mals s’acosta!! Pensava que amb l’AVE ja se solucionarien tots els problemes, però l’Alta Velocitat ha estat un desastre caríssim utilitzat per quatre amics. Quan el sociata va felicitar-se per haver-ho aconseguit i es penjava medalles per la seva lluita en favor de Catalunya, em vaig haver de beure una ampolla de cava sencera per poder-ho suportar.

La memòria històrica ja no remunta més enllà d’una setmana. Els socialistes amics de Catalunya? Defensant dos corredors? Expoliant el país? Destrossant l’Estatut? Portant la Generalitat a la bancarrota?

I mentre, el primer ministre de Polònia diu que Europa entrarà en guerra en 10 anys si no s’atura el contagi del deute, Grècia ha comprat 400 tancs als Estats Units en un any i 200 ajuntaments no poden pagar les nòmines.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada