dimecres, 7 de setembre del 2011

Tremoleu! Què el món s’acaba!

Queda pendent el tema de la nova religió, però l’actualitat s’entesta a tornar-se cada cop més grotesca i no em deixa concentrar-me a produir humor.

Per una banda tenim unes dades macroeconòmiques per plorar, que si s’ensorra la borsa i el preu del deute puja, que si una nova recessió mundial, rumors que Grècia abandonarà l’euro i rumors de la fi de la zona euro.

Servidor ja ha opinat altres vegades sobre això. Cada cop que es parla d’una cosa i es diu que no passarà, acaba passant, suposo que ho fan per preparar-nos i no ens agafi per sorpresa. Com que han dit que no passarà, he aixecat la rajola per treure els euros i anar-los a canviar per dòlars i or, a veure si em va millor...

Si observem les dades micro econòmiques, les del voltant nostre, tenim la sort que són per tallar-se les venes. Cada cop més coneguts a l’atur, més empreses amb ERE, tothom veu el futur amb pessimisme, tots els negocis penjant d’un fil, cada cop més traspassos de bars i restaurants...

Com deia el senyor Mas, compte que tot no foti un pet.

I mentre, els espanyols per distreure’s, practiquen el seu esport nacional que és oprimir l’última colònia que els queda. Ha de ser divertit per ells, com que no tenen el Barça que els doni alegries, donen una mica pel cul als catalans. Almenys deu treure la mala llet, suposo.

Semblava que el català a l’escola era un tema superat. Doncs es veu que no. Com que el nivell dels nostres polítics és el que és, no passarà res. A empassar gripaus!

Li queda dignitat al poble català o ja s’ha abandonat a la decadència i desaparició? Algú farà res? Perquè la por de barallar-se amb espanya i que toques la cartera de la gent ja no hauria d’existir, no queda cartera ni diners per perdre.

No se si el món s’acabarà el desembre del 2012 com deien els maies, però no s’equivocaran de gaire. En pocs anys tot canviarà molt, moltíssim.

Mentrestant que torni a rodar la pilota i Messi faci molts gols. Necessitem una mica de sedant global!

No obstant, som afortunats. Perquè enmig de la foscor que comença a emboirar els nostres temps, tenim la sort que el nou Messies ja està entre nosaltres. Aquest cop no és fuster. I encara no sap que és l’Escollit! Tot i que ja apunta maneres.

Que continui la festa, l’últim ja apagarà el llum!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada