dimecres, 28 de setembre de 2011

Avui una de cine i crispetes!

Caldria una màxima difusió a nivell mundial, a veure si s'adonen del problema que tenim i de tot el que hem d'aguantar.

http://vimeo.com/25245089

dilluns, 26 de setembre de 2011

Amic Joan! Que lleig és en Rossell.

I per fi en Guardiola es va equivocar! Avui el censuren a la Vanguardia i l’Sport, fins i tot el Santi Nolla li diu el que pot dir i el que no.

En Guardiola pixa colònia, guanya títols, fa grans discursos i tothom l’aplaudeix, però compte! Ahir va defensar públicament el senyor Laporta i avui ja se li tiren al coll!!

Vigila Pep! No veus el que li ha passat al Jan? Va agafar el pitjor Barça de la història, el del senyor Gaspart, arruïnat i lluitant per jugar la UEFA, vam quedar dues vegades quarts i una sisens a Lliga! I ho celebràvem! Vam fitxar l’Overmars i el Petit a canvi d’en Figo! I tot era una autèntica merda!

I amb ell va tornar la llum! Perquè en aquelles eleccions triàvem entre el gran Laporta, el senyor Bassat, Llauradó, Minguella...no vull ni imaginar que hauria passat si no hagués guanyat. Perquè un senyor que començava el darrer la cursa electoral, amb el 2% d’intenció de vot, va acabar com el President més votat de la història del club fins al moment.

I es van acabar els anys de misèria! Va venir Rijkaard i Ronaldinho, van venir Lligues i Champions. Va venir un declivi i un cop de timó. I es va apostar fort per Guardiola. I va arribar el Barça de les 6 copes! El moment més gloriós de la història del club! Es va guanyar tot el que es podia guanyar! I es va tocar cel amb les mans!

Però el senyor Laporta es va declarar independentista! Obertament es va enfrenar als poder fàctics espanyols i individus de peli de l’Almodóvar com del Nido (mític del Niu) o el president de Cantàbria. I els va guanyar! I el club continuava guanyant!

Quants cops direm que cal demanar perdó per ser català i ells ens poden dir el que vulguin? Qui ha demanat perdó per allò dels Bombers?

I va arribar el mitja merda d’en Rosell, individu molt lleig, amb cara d’ogre, mediocre i venjatiu, però sobretot envejós, molt envejós i ple de rancúnia. Perquè mai va superar que se’l traguessin de sobre perquè es volia vendre en Ronaldinho al seu millor moment per comissionar i fer caixa. Perquè envejava el carisma d’en Laporta i l’estima que li tenia tothom.

I aquesta mitja merda de personatge, aliat amb els quatre skins espanyolistes que el Laporta havia tret de l’Estadi i enviat a la presó i amb tota la xusma espanyolista que volia controlar (i controla) el club, van guanyar les eleccions. Van guanyar les eleccions difamant i tirant merda contra Laporta i la seva junta.

En 7 anys va portar el club de l’infern al cel. De la misèria absoluta a tocar la glòria i l’excel•lència.El senyor Rossell hereta el club en el millor moment de la seva història, amb la millor plantilla, amb el millor entrenador, guanyant títols, despertant admiració mundial i ingressant més que mai de televisions i patrocinadors

El senyor Laporta va heretar un club arruïnat, sense entrenador (Radomir Antic havia acabat la temporada anterior), sense plantilla (fins i tot Guardiola va marxar veient la misèria que hi havia), sense prestigi (4 anys sense guanyar res de res de res) i sense un duro a la caixa.

Però amics! El senyor Gaspart era espanyolista! I llavors tot es perdona.

Doncs ara, aquella junta està denunciada per un soci i pel senyor Rossell. El senyor Laporta veurà els seus bens embargats per mala gestió (per increïble que això pugui semblar!) igual que els seus ex-companys de junta. No així el senyor Rosell, que també va estar a la junta, però la denúncia afecta quan ja no hi era aquest mediocre.

La millor junta i el millor President de la història del Club han estat denunciats per la junta següent i veuran embargats els seus béns? Perquè el President era independentista? Perquè no era un espanyolista besaculs?

I d’on li surt aquesta rancúnia al senyor Rosell? Serà perquè és veu tan lleig com és? Quan es mira al mirall li passa el mateix que a mi quan el veig a la tele? Li fa fàstic la seva cara deforme i gens simètrica? Queda aclaparat de la seva grisor i falta de carisma?

El temps posa tothom al seu lloc (oi Vicentinho?). Aquest inútil s’ha trobat la feina feta i viurà dies del llegat dels altres, però ho farà malbé tot, no patiu, ho farà malbé tot!

I passarà a la història per ser el President més lleig i fastigós de la història del club. Lleig i fastigós!

Ahir es van prohibir els toros. A mi me la porta molt i molt fluixa. De fet, crec que s’hauria de poder escollir anar-hi o no. De fet, la crueltat animal la trobo hipòcrita, que vagin a protestar a la porta de l’escorxador de l’Àrea de Guissona. La vida és cruel i les cadenes tròfiques fa segles que han estat inventades.

Segurament es prohibeixen perquè són un símbol espanyol. De fet, penso que l’Albert Rivera té molta raó en com enfoca el tema i els seus arguments.

Però sabeu que? Que es fotin! Que els pica als espanyolistes? Que es fotin! Com ens fotem els catalans de veritat amb les seves manipulacions cada dia.

Gran Laporta! El temps et posarà al teu lloc!

Gran Guardiola! Tothom t’aplaudirà el discurs el dia de la medalla al Parlament! Quina gran ocurrència, llevar-se d’hora per treballar, la unitat ens farà invencibles! Que gran, quin estil, quin gran entrenador!

Però compte! No defensis un independentista! No recordis que va ser ell qui et va escollir! Que el senyor Rossell, amb Adrianos, Neimars i negocis al Brasil (on té moltes denúncies) vol posar un amiguet a la banqueta! Un tal Scolari?

Grandíssim Guardiola! Tant o més que el dia del Parlament! Ningú aplaudirà aquest discurs, només t’hi tiraran pedres!

dijous, 22 de setembre de 2011

Em trec el nivell D de català o una llicència d’armes?

L’ídol amb peus de fang ha caigut! 1 punt de 6 possibles. Mourinho potser no és Deu! No pot ser! Un altre cop sense líders!

Crisi, empreses que tanquen, retallades a la sanitat i l’ensenyament, indignats que es manifesten, atur, hipoteques, gent que no arriba a final de mes... Els genets de l’apocalipsi cavalquen desbocats entre nosaltres! Sembla que només pot empitjorar amb la tornada de la pesta negra! La societat sencera està en una debacle històrica, decadència pura!

La gent s’esquinça les vestidures i es llença en orgies desenfrenades per aprofitar els pocs moments que queden abans que arribi la fi del món! O era una peli que vaig mirar ahir? Mmm...

La inquietud es pot palpar en l’ambient. Al bar, a la peixateria, a la feina o a la cua del Dragon Khan, a tot arreu la gent només parla de crisi i més crisi. Tothom parla de sub-primes, dels punts de deute espanyol , de com arreglar l’atur i de i+d+i i collonades vàries. I jo mateix el primer.

Abans tothom és veia amb cor de ser entrenador del Barça, tothom era entrenador en potència! Fer una alineació i escollir la millor tàctica era a l’abast de qualsevol, millorant el que fes en Cruyff.

Ara tothom és un alcalde del seu municipi en potència i un economista que arreglaria el món. Tothom sap exactament com arreglar el que els millors economistes no poden.

I tothom està cagat perquè ningú sap que passarà. I llavors un conegut m’assalta amb la següent reflexió: “Tinc temps per perdre i no se que fer, si llençar els diners millorant els meus pronoms febles i treure’m el Nivell D de català, que per cert, quedarà molt bé emmarcat al lavabo junt amb la Llicenciatura, el Postgrau i els dos màsters, o treure’m la llicència d’armes. Crec que necessito una escopeta per defensar les meves propietats obtingudes amb anys de suor, la bici, la moto i mobles de l’Ikea del pis de lloguer”.

Uns anys endarrere, li hauria dit “Company, millora els pronoms febles, estudia la nostra fonètica i perfecciona el teu coneixements dels dialectes. T’enriquirà, milloraràs professionalment i et servirà de molt a la vida. Adquireix coneixements i busca l’excel•lència!. La formació és la millor inversió que pots fer!”.

Després d’uns anys on la política espanyola i catalana han potenciat al màxim l’excel•lència, creant llocs de treball qualificats, premiant la formació i sense fomentar la vagància i la indigència mental, hem arribat a un nou punt. Per sort, ara la societat és madura i responsable, ningú viu del cuento i no existeix gent que cobra i cobra sense aportar res.

En conseqüència, li vaig dir “Company, anem junts a l’armeria, conèixer el funcionament d’una arma de foc és la millor inversió que pots fer avui en dia!”.

Doncs això.

dilluns, 19 de setembre de 2011

Mourinhisme.

Mourinhisme. Aquest és el nom de la meva nova religió. Aquest és el nom de la nova religió que necessita el país.

En temps de crisi, en temps dolents, en temps en que una promoció de Bombers de la Generalitat i Tècnics Penitenciaris amb les oposicions aprovades fa mesos que estan a casa sense cobrar, esperant que els cridin per treballar, en aquests temps cal un referent únic. Un líder indiscutible i carismàtic que aglutini al seu voltant tota la societat i faci que tots remem junts cap a un objectiu comú.

El més semblant a això que ha tingut Catalunya ha estat el Cobi. I no passava de mascota.

El senyor Pujol també ho va intentar i ho va fer molt bé, però es va fer gran i quedava encara massa camí per fer.

Però en Mou és diferent! Jo vull ser el seu profeta! Jo vull que el seu dit m’assenyali el camí!

Perquè jo el crec. Jo vaig veure com la banqueta del Barça el provocava i es burlava d’ell. Jo vaig veure com li posaven l’ull al dit. Ell mai ha fet res, és una víctima.

I poc m’importa el que diguin els diaris i televisions. Poc m’importa que res recolzi la seva teoria, perquè la història la tergiversen i falsifiquen els vencedors, i ell de moment és un gran perdedor.

Però és un perdedor que aglutina. I compte amb la gent que aglutina en moments de desesperació i crisi, perquè ningú en discuteix les idees. Un senyor amb bigoti va guanyar unes eleccions així! I no vull dir l’Aznar, vull dir el que va fer una Guerra Mundial que gairebé guanya.

El Mou en un país sudamericà arribaria a President Vitalici i instauraria una tirania que riu-te’n tu del Pinochet.

Abans els sonats amb deliris de grandesa provaven de conquerir el món i es feien polítics. Ara es fan entrenadors del Madrid (únic lloc del món on un tarat pot arribar tant lluny en qualsevol àmbit) que dóna més caler.

Mou és un il•luminat. No se si és el Déu de la seva religió o un simple apòstol que ha vingut a avançar-ne uns quants manaments. Però el paio és convincent! Té milions de persones als seus peus, creient els seus arguments, adorant-lo com a rei i disposats al que sigui per mostrar-li fidelitat.

El personatge té peus de fang i és molt criticable, però no el moviment i els efectes que genera al seu voltant.

Fe cega. Això és el que necessitem en temps dolents. I ell en ven.

Catalunya necessita un Mourinho! Algú que la uneixi i la faci superar les seves pors. Un líder indiscutible. Algú que faci el que cal fer davant de Madrid, que digui les coses clares i digui el que cal dir, i que quan li tirin tot per sobre i el desprestigiïn amb raó o sense, aquí tothom l’aclami. Posa un Mourinho a la teva vida! Tot canviarà!! Mai més tindràs la culpa o responsabilitat d’un fracàs! Sempre tot serà degut a una conspiració dels altres contra tu!

Mentre ells creen mites del no res, perquè Mou és de moment un gran perdedor a Madrid, nosaltres destruïm mites per enveja i mala premsa.

Després de treure el Barça del fons del no res, perquè no fa tant s’aplaudien chilenes que ens feien quedar quarts a la Lliga i fitxàvem el Radomir Antic per entrar a la UEFA, com que ens diuen que el senyor Laporta folla molt i beu cava, ara ja no ens cau bé.

Fer passar un club o empresa del pitjor moment de la història al millor moment de la història amb 7 anys, no és mèrit suficient. Ser valent i independentista i lluitar per les teves idees no dóna un plus.

El dóna tenir bona premsa. Perquè si beus cava i disfrutes els calers que t’has guanyat, llavors no compta res més. Perquè el Mou és perfecte.

Aquesta és la diferència entre Catalunya i espanya. Ells del no res en fan un mite, els uneix i s’hi agafen com a un ferro roent (com a l’espiritu de Juanito). I nosaltres destruïm continuament qualsevol que destaca per enveja.

Vaig a prendre la medicació.

dimarts, 13 de setembre de 2011

Sóc d’un país petit

Sóc d’un país petit, tan petit que d’es d’un campanar és el veu el campanar veí (o alguna cosa així). Tan petit, que celebra les derrotes. Tan petit, que ja no li queda orgull després de perdre tantes vegades.

El que el fa més petit són els homes covards que el governen. Això si que el fa petit.

Com a país trepitjat, viu amb por i no reacciona davant de res. No el fan reaccionar ni l’espoli fiscal ni els atemptats contra la seva llengua.

Perquè la gent que hi viu, majoritàriament, ja li va bé. Perquè la covardia fa que no es reaccioni per por de perdre el que es posseeix, ni que sigui ben poca cosa i no valgui per a res.

En aquest país, un entrenador de futbol pot fer vibrar més la gent que els seus polítics. Només perquè és valent.

Diuen que a grans mals, grans remeis. Perquè encara ens podem fer més i més petits.

Que algú hi faci alguna cosa.

dimecres, 7 de setembre de 2011

Tremoleu! Què el món s’acaba!

Queda pendent el tema de la nova religió, però l’actualitat s’entesta a tornar-se cada cop més grotesca i no em deixa concentrar-me a produir humor.

Per una banda tenim unes dades macroeconòmiques per plorar, que si s’ensorra la borsa i el preu del deute puja, que si una nova recessió mundial, rumors que Grècia abandonarà l’euro i rumors de la fi de la zona euro.

Servidor ja ha opinat altres vegades sobre això. Cada cop que es parla d’una cosa i es diu que no passarà, acaba passant, suposo que ho fan per preparar-nos i no ens agafi per sorpresa. Com que han dit que no passarà, he aixecat la rajola per treure els euros i anar-los a canviar per dòlars i or, a veure si em va millor...

Si observem les dades micro econòmiques, les del voltant nostre, tenim la sort que són per tallar-se les venes. Cada cop més coneguts a l’atur, més empreses amb ERE, tothom veu el futur amb pessimisme, tots els negocis penjant d’un fil, cada cop més traspassos de bars i restaurants...

Com deia el senyor Mas, compte que tot no foti un pet.

I mentre, els espanyols per distreure’s, practiquen el seu esport nacional que és oprimir l’última colònia que els queda. Ha de ser divertit per ells, com que no tenen el Barça que els doni alegries, donen una mica pel cul als catalans. Almenys deu treure la mala llet, suposo.

Semblava que el català a l’escola era un tema superat. Doncs es veu que no. Com que el nivell dels nostres polítics és el que és, no passarà res. A empassar gripaus!

Li queda dignitat al poble català o ja s’ha abandonat a la decadència i desaparició? Algú farà res? Perquè la por de barallar-se amb espanya i que toques la cartera de la gent ja no hauria d’existir, no queda cartera ni diners per perdre.

No se si el món s’acabarà el desembre del 2012 com deien els maies, però no s’equivocaran de gaire. En pocs anys tot canviarà molt, moltíssim.

Mentrestant que torni a rodar la pilota i Messi faci molts gols. Necessitem una mica de sedant global!

No obstant, som afortunats. Perquè enmig de la foscor que comença a emboirar els nostres temps, tenim la sort que el nou Messies ja està entre nosaltres. Aquest cop no és fuster. I encara no sap que és l’Escollit! Tot i que ja apunta maneres.

Que continui la festa, l’últim ja apagarà el llum!