Acostumats a grans sobresalts com la mort de Bin Laden, guerres i sublevacions a Pròxim Orient, terratrèmols i tsunamis o eleccions municipals i autonòmiques, aquestes darreres setmanes hem entrat en una calma tensa.
Potser serà el temps gris, o potser que tot ens importa poc o que veiem que passaran coses inevitables ens hi posem com vulguem, però la capacitat de sorpresa és inexistent.
Poc importa si els indignats es queden o marxen, o la Champions del Barça que s’ha oblidat en quatre dies.
Semblava que la dieta mediterrània era la causant que a Grècia l’esperança de vida fos molt gran. Doncs no, allà hi havia centenars de persones centenàries (valgui la redundància) cobrant les pensions quan feia anys i panys que estaven mortes. No era la dieta mediterrània, era la picaresca mediterrània.
Moody’s té els pebrots d’afirmar que el deute de Catalunya posa en perill Espanya. És com dir que les denuncies de les víctimes posen en perill la feina dels mal tractadors.
Però com que tampoc canviarà res i tot seguirà igual, poc importa.
Només en Carod i les disputes internes a ERC i al PSC per ser el capità del Titànic animen una mica la rutina.
A veure si surt el sol i anem tots a la platja, que quan tornem tot estarà igual o pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada